El dia del meu aniversari vaig quedar a la plaça del poble amb el Gerard, l’Eulàlia i la Susanna, els meus millors amics. Em van felicitar i em van regalar unes sabates per feresport. Els vaig agrair molt el detall amb un somriure d’orella a orella. Tot seguit, vam seure en un banc on em…
Asseguda en el banc aixecà la mirada, al davant el pantalà de formigó, aquell que tantes estones l’havia acompanyat. Respirà, l’olor de la mar va penetrar tot el seu cos i la seva ment la va transportar a aquell moment on…. tot va començar. Era 29 de març, l’any 1999, la Fàtima vivia a la…
Estic súper nerviosa, tinc mal de panxa… avui és el dia! Porto dues setmanes preparant el que he de dir davant de tota l’escola. Soc l’escollida per fer el discurs de la celebració del Dia de la Immigració. La Paula, la meva tutora, pensa que és una bona oportunitat perquè la gent em conegui i…
27 d’abril del 2015 Coblença, Alemanya-Ecuador, Sudamèrica. Estimada Camila, Sé que aquesta carta t’arribarà més tard del que esperava, però que sàpigues que te l’envio de tot cor. El dia que vaig marxar, no em va donar temps d’acomiadar-me de tu, ni de la Marta, la Briana o la Sofía. Em sap greu no haver-te…
Un dia normal, al Col·legi Episcopal, pel dematí, va venir una nena nova a 6è C. La nena es deia Yeva. Els primers dies la nena no s’adaptava molt bé perquè era nova, no coneixia ningú, no entenia l’idioma, no sabia com funcionava l’escola… La inseguretat i una mica d’angoixa s’apoderaven d’ella. Però era una…
Les orenetes necessiten el clima càlid per sobreviure. Per tant quan arribar el fred a la part del món on estan, tenen que emigrar per sobreviure. Així comença la seva migració cap a nous llocs càlids. Aquest conte tracta sobre una oreneta molt valenta que es diu Rosella com la flor . El nostre conte…
Hola, petit Brom de 12 anys, soc el teu jo del futur i t’escric aquesta carta perquè t’he d’explicar una cosa. D’aquí dos dies, la teva vida serà totalment diferent per culpa de la guerra. Suposo que ara mateix t’estaràs preguntant de quina guerra estic parlant, si Nasbíria és un lloc de pau. Com pot…
A través de mars glaçats busco un refugi per cercar una nova vida. El meu viatge será llarg, dur i difícil. Vaig sortir del pol més fred i deshabitat del món: L’Antàrtida. Deixo enrere els de la meva espècie, amb l’esperança de tornar ben aviat. El primers dies van ser especialment complicats perquè m’estava adaptant…
Aflicció, enyorança, desesperació, malenconia, pena, incertesa, por… Això és el que sent tothom a l’inici. Si marxa o fuig… Ho sent. Si arriba i deixa enrere, també ho sent. El meu pare fa tres dies que no torna de buscar llavors, habitualment tarda només un dia. La mare deambula a la tenda molt nerviosa i…
Recordo aquella nit com si fos ahir. Recordo aquell moment en què em va canviar la vida. I segur que us estareu preguntant què va passar. Doncs bé, us ho explicaré… Com bé era de costum a casa nostra, els meus germans, els meus pares i jo vam sopar molt d’hora. La mare era una…