Un gran discurs

Estic súper nerviosa, tinc mal de panxa… avui és el dia! Porto dues setmanes preparant el que he de dir davant de tota l’escola. Soc l’escollida per fer el discurs de la celebració del Dia de la Immigració.
La Paula, la meva tutora, pensa que és una bona oportunitat perquè la gent em conegui i aprengui moltes coses sobre la diversitat cultural.
Per què li vaig dir que sí? – Ara me’n penedeixo! Però ho he de fer, em vaig comprometre.
– Aquest any tenim el plaer de poder escoltar de viva veu l’experiència d’una alumna nouvinguda. Un fort aplaudiment per l’Asha! – va dir la directora.
“Em dic Asha, tinc 11 anys i soc d’un país de l’Àfrica anomenat Burundi. Vaig arribar a Reus fa quasi un any amb la  meva família…” (No em surten les paraules, noto que tot gira…)
De sobte, sento a la Paula preguntant-me si estic bé.
– No ho estic, tinc mal de panxa – vaig respondre.
– Tu tranquil·la que això són els nervis, explica el que et surti del cor. – va respondre la Paula.
– Jo només tenia 10 anys, massa petita i immadura per entendre per què marxava de casa i anava a viure a molts quilòmetres! A Burundi era feliç però ens faltaven molts recursos que aquí teniu.
Vosaltres esteu acostumats a tenir de tot! Per vosaltres tot és normal… però jo, fins que vaig arribar a aquesta ciutat, no havia vist mai un supermercat ple de menjar. Hi ha vinti-cinc mil bosses de patates diferents! No m’ho podia creure la primera vegada que ho vaig veure. I les portes d’alguns llocs… s’obren soles! Quin ensurt! La gent paga amb unes coses rectangulars que ara ja sé que es diuen targetes de crèdit. Tot molt diferent d’on vinc.
Jo vivia en un poblet petit on no n’hi havia de supermercats! Entre tots els veïns ens ajudàvem com podíem, cadascú aportava el que podia oferir: uns conreaven, els altres tenien gallines, els altres arreglaven les sabates… Tot era de tots! Sentiment que ens unia i ens convertia en una gran família. Aquí, no el teniu!. Us costa una mica més compartir,
i mira que en teniu de coses… Moltíssimes!
A Burundi també anava a l’escola, però era molt diferent que la vostra. Allí, nens i nenes de totes les edats anàvem a la mateixa classe. No hi havia llibres, ni iPads, ni tampoc pissarra digital, només en teníem una de normal i molt velleta. Tot i així, per a mi era una escola molt acollidora. Tots els meus companys i companyes tenien ganes d’aprendre noves coses. Sempre venien a l’escola contents, il·lusionats i motivats. No puc dir el mateix de tots els meus companys i companyes d’ara, sovint s’enfaden simplement perquè falla el wifi!!! Molts es queixen dels deures, de les proves i no veuen que serveixen per aprendre.
Una de les coses que més em va sorprendre van ser els hospitals, hi podeu anar quan vulgueu. Al meu país quasi que no hi ha metges i els hospitals són rudimentaris. No tenim gaires medicaments, ja que són un luxe al que no tots hi podem accedir. Porteu tota la setmana queixant-vos de que vindran a posar-nos vacunes! Al meu país, si algú
es vacuna presumeix de fer-ho!!!
I el més important per a vosaltres són els Youtubers, els Tiktokers, els influencers, les marques de roba, els pentinats, els mòbils, els cosmètics… Fer fotos per obtenir molts likes… Reconec que jo ja en tinc d’Instagram i de TikTok. Els meus companys i companyes m’han ensenyat com funciona tot aquest món tecnològic. A mi també m’agrada, però no podem pensar solament en això.
De les coses que més m’agraden d’aquesta escola és l’hora del pati on comentem, entre altres coses, les series que mirem a Netflix. La sèrie més comentada aquesta setmana és “Miércoles”. Com riem amb la seva companya, una mà que es mou sola! També practiquem el ball i ja el sé fer molt bé! Altres vegades parlem dels companys, de roba…
mai ens falta un tema del que parlar!
En resum crec que teniu moltes coses, una vida bastant fàcil, simplement, cal que us n’adoneu i valoreu tota la sort que teniu!!!
També aprofito per agrair el bon acolliment que he tingut en aquesta escola. M’heu ensenyat com viviu, el vostre idioma, la vostra cultura i , sobretot, m’heu ofert la vostra amistat. Moltes gràcies per tot!