L’oreneta

Les orenetes necessiten el clima càlid per sobreviure. Per tant quan arribar el fred a la part del món on estan, tenen que emigrar per sobreviure. Així comença la seva migració cap a nous llocs càlids. Aquest conte tracta sobre una oreneta molt valenta que es diu Rosella com la flor .
El nostre conte comença un dia que la Rosella es trobava el seu niu amb els seus germanets i germanetes.
La seva mare els havia ensenyat a volar per quan el fred arribes, encara que ella no sabia molt .
El fred estava per arribar, eren els últims dies de calor. La mare de la Rosella estava buscant menjar quan de sobte una brisa molt forta freda li va passar per sobre , això significa que el fred havia arribat abans de temps. I tenien que migrar si o si , o moririen .
La mare de la Rosella va volar lo més ràpid que va poder i mentre les altres orenetes surten volant ella volava a tota velocitat .
Després de volar molt despresa va arribar al niu . Tots estaven be, tranquils al niu la mare els va avisar que tenien que sortir d’allà i anar a un altre lloc , que tenien que fugir .
Tots els germanets i germanetes de la Rosella estaven preparats per sortir volant . Però ella no , no estava preparada per anar-se ella es volia quedar.
Havia nascut a primavera , allà havia passat molt de temps era la seva casa . I no podia anar-se .
La mare als deia que eren molt valents i que trobarien un lloc càlid on viurien.
Els seus germanets anaven sortint un per un fins que només va quedar la Rosella.
La seva mare li deia que s’afanyi però ella volia quedar-se .
La seva mare es va donar conte i amb una veu molt dolça li va dir
– La nostre casa es on està la família i tu no hi ets amb nosaltres no estarem a casa, no et puc deixar aquí vine amb la teva família .
La Rosella va entendre el missatge i va sortir volant .
Van volar durant dies, van passar tempestes i muntanyes molt altes .
Per fi després de molt temps volant van arribar .
Era un lloc càlid i preciós ple de naturalesa : arbres , flors , rius … Era el lloc perfecte.
Quan la Rosella el va veure es va posar molt feliç i a la vegada trista .
Sabia que quan el fred arribes tindrien que marxar per això tot el temps que estigués allà el viurien molt feliç perquè estava amb la seva família.
Va ajudar a fer al niu a sota d’un balcó , va anar a buscar aliment i va ajudar a moltes altres coses.
I quan va arribar el fred ja estava llesta per migrar.