Connexions migratòries

A través de mars glaçats busco un refugi per cercar una nova vida. El meu viatge será llarg, dur i difícil. Vaig sortir del pol més fred i deshabitat del món: L’Antàrtida.
Deixo enrere els de la meva espècie, amb l’esperança de tornar ben aviat. El primers dies van ser especialment complicats perquè m’estava adaptant a l’esforç que suposa viatjar sense saber què t’espera.Durant el dia, la llum del sol ens dóna la calidesa necessària per moure’ns milles i milles de distància a mi i a les meves companyes. Ens desplacem a aigües més acollidores per parir les nostres cries balenes en un viatge ple de significat. Contràriament del dia, la nit és molt més complicada perquè les aigües són molt mogudes. L’únic bonic que hi ha a les nits són les estrelles i la lluna que brillen per orientar-nos en la foscor. També escolto els xiscles de les meves companyes balenes, que neden en ziga zaga.
Com en tots els viatges complicats sempre hi ha coses que es perden pel camí. Anàvem nedant tranquil·lament, quan vam veure el que semblava un vaixell pescador. Sense adonar-nos un arpó va anar directament al cos d’una de les
balenes. Va començar a sagnar sense parar, i no vam poder fer res.
Vaig veure com lentament s’enfonsava a les grans profunditats blaves, deixant enrere un futur.
Un futur. Futur és un crit. I és per aixó que arrisco la meva vida. Em dic Nadir que significa excepcional. Excepcional és la meva història, com la de tants altres herois que travessen el mar a la recerca d’una nova oportunitat.
Durant anys he estat treballant i estalviant per poder pagar-me aquest viatge. Sé que ni l’embarcació ni els qui tripulen la nau em garanteixen seguretat; però és l’únic recurs que tinc.
Viatgem a bord divuit companys i jo. Tots ells, com jo, han deixat enrere les seves famílies sense saber si els tornaran a veure mai més. Ha estat molt difícil prendre aquesta decisió. Deixes pare i mare, esposa i fills. Amb prou penes sé
nedar i m’exposo a un perill desconegut. Navegarem quilòmetres i quilòmetrese d’aigua a través de dies i nits, tempestes i calma.
Avui comença el meu viatge. Tant de temps esperant que arribi el dia i quan ja hi ets a tocar, sembla que la por et domina i aleshores tens dubtes. Has pres una decisió encertada o aquesta mateixa decisió serà un pas enrere. Vida o mort? Arriscar o perdre? Jo he triat arriscar, perquè sempre he estat valent i mai he deixat de somiar.
Tu pots canviar el teu destí i només depèn de tu que el camí que emprenguis tingui finalment un significat. Aquest trajecte que faig amb la resta de nigerians que m’acompanyen a bord suposa exposar-nos al tràfic i negoci de contrabandistes que s’enriqueixen aprofitant la nostra situació.
Correm el perill de morir ofegats en aquestes aigües que ens acullen i el Mediterrani és bressol i llit de mort per molts de nosaltres.
Els primers dies sempre són complicats, t’has d’adaptar a superar situacions difícilsp com navegar durant setmanes i setmanes sense saber si arribes a rumb. Els dies poden ser bons o dolents. Només ets tu i la resta de companys i el mar. En un d’aquestes nits on la foscor i el fred són l’única companyia, vam viure un fet extraordinari. De cop i volta el que semblava una balena blava va saltar per sobre de la patera, deixant-nos a tots xops. Quan em vaig aixecar vaig mirar el mar i era allà, la balena ens seguia acompanyant.
La Balena ens va acompanyar junt amb les seves companyes durant tot el viatge.
No sé perquè però em sembla que vaig connectar amb una de les balenes, cada dia parlava amb ella, encara que no em contestés. Aquella balena era la única cosa que em feia passar els dies més content.Va ser allá,entre divuit persones, al mig del mar, que em vaig adonar que la felicitat es pot trobar a qualsevol lloc i perdura per tota la
vida.
Una nit de dilluns, vaig passar la pitjor nit que podria haver passat,una gran onada ens va tirar a tots fora de la patera. Estava en una situació d’angoixa,no sabia nedar.
Finalment em vaig enfonsar,i quan pensava que ja no hi podia fer res, va aparèixer ella,la balena i em va treure fora de l’aigua. I com va poder em va deixar a la patera.
Al dia següent només érem dotze, sis ens havien deixat en el camí. La balena va desaparèixer,i no la vaig tornar a veure durant un temps.
Cada vegada estàvem més a prop d’Espanya, ara ens trobàvem a prop del Marroc.
Molt a prop d’arribar a Espanya,un vaixell va passar per davant nostre,en lloc de passar de llarg, el vaixell es va parar i ens va rescatar. En un costat del vaixell posava”Open Arms”, i llavors vaig conèixer d’on venia, era un vaixell que recollia immigrants que es podrien morir.
A punt d’arribar a Espanya, vaig tornar a reconéixer el que semblava una balena blava que jo ja coneixia, era la balena amb la que vaig connectar, però havia canviat, ara era mare d’una cria. Em vaig alegrar molt per ella.
Vaig arribar a la costa, i em vaig adonar que, tot i que havia estat molt dur, havia valgut la pena. Començava una nova vida per tenir un futur jo i la meva família. A dia d’avui ja tinc una feina estable,Em dedico a ser cambrer d’un restaurant de luxe a la costa de Barcelona. Estimo aquesta terra que m’ha acollit, però alhora no oblido mai els meus orígens.