La Yeva

Un dia normal, al Col·legi Episcopal, pel dematí, va venir una nena nova a 6è C. La nena es deia Yeva. Els primers dies la nena no s’adaptava molt bé perquè era nova, no coneixia ningú, no entenia l’idioma, no sabia com funcionava l’escola… La inseguretat i una mica d’angoixa s’apoderaven d’ella. Però era una nena molt espavilada i molt educada.
El Col·legi era molt gran i s’havia d’aprendre tots els topants dels passadissos, del pavelló, del pati, del menjador i, fins hi tot, de les classes.
La nena venia des d’ Ucraïna, perquè el seu país havia entrat en guerra després de la invasió russa. La destrucció i la manca de recursos, a part del perill que suposava per a la la vida de les persones, començaven a ser una constant. Havia vingut amb la seva mare i una amiga de la mare. El seu pare i altres familiars s’havien quedat a Ucraïna per anar a la guerra. Tot un drama.
Quan el professor es va donar compte que estava tan sola, va demanar a tota la classe que l’ajudessin en tot el que necessités, que a l’hora del pati juguessin amb ella i que fessin tots els esforços possibles per intentar entendre’s amb ella. Però, sobre tot, que l’acollissin, li donessin protagonisme i li mostressin afecte. Es tractava que passés les estones de forma entretinguda, que se sentís acceptada i que el record continuat del seu pare i altres familiar a Ucraïna no fos un turment per a ella.
La Yeva, a mesura que passaven els dies, anava aprenent l’idioma, cosa fonamental, ja que el seu era molt diferent al nostre, i s’anava trobant cada vegada més a gust. Es va incorporar amb un grupet de 3 alumnes més, molt ben avinguts: en Pablo, en
Nil i la Laura, que tenien moltes coses en comú; per exemple, a tots els hi agradaven els mateixos jocs de taula, la mateixa música i, fins i tot, els mateixos jocs del pati. Ah! i també els agradava el teatre.
Per això els millors i més emotius moments encara estaven per arribar. A final de curs, tots els alumnes de la classe van preparar una petita obra de teatre: el musical del Petit Príncep. Tota la classe la va preparar amb molta il·lusió, responsabilitat i compromís, i sabeu què? La Yeva seria la protagonista, ella faria de Petit Príncep; sí, aquella nena que havia arribat d’un país llunyà i que desconeixia moltes coses de la seva nova llar: la manera de ser de la seva gent, els seus costums, la seva cultura, les seves tradicions… era com el Petit Príncep quan va arribar a la Terra. Ningú millor que ella podia representar aquests sentiments. A més, el Pablo va fer de rosa; la Laura, de guineu i el Nil d’aviador. Va ser realment com la ficció portada a la realitat. Tots els sentiments i emocions del petit Príncep fantàsticament representats en la Yeva i per la Yeva. El quin va calar més fons va ser el valor de l’amistat, tan ben expressat i caracteritzat en l’obra pel Petit Príncep i que ara s’havia fet realitat entre tots nosaltres i la Yeva.
El resultat ja us el podeu imaginar, èxit total, amb una representació molt ben feta i molt emotiva, amb l’assistència de tots els pares al Saló d’Actes, que no van parar d’aplaudir, ni de deixar anar més d’una llàgrima.
La Yeva s’havia integrat de ple a la seva nova comunitat i la seva nova comunitat l’havia integrada a ella. Quin final de curs més espectacular i emocionant!
El curs següent tot seria una incertesa. Tot aniria en funció de l’evolució dels esdeveniments a Ucraïna. No sabíem si tornaríem a veure la Yeva, ella tampoc si ens
tornaria a veure a nosaltres. Sigui com sigui, la seva petjada entre nosaltres quedava gravada per sempre i el seu record ens acompanyaria sempre més.
Confiem en poder tornar a gaudir de la seva tendra i agradable companyia algun dia i, si no, també voldrà dir que la situació al seu país ha millorat. De totes maneres, els mitjans tecnològics i digitals actuals ens permetran poder mantenir el contacte amb ella.