Aflicció, enyorança, desesperació, malenconia, pena, incertesa, por… Això és el que sent tothom a l’inici. Si marxa o fuig… Ho sent. Si arriba i deixa enrere, també ho sent. El meu pare fa tres dies que no torna de buscar llavors, habitualment tarda només un dia. La mare deambula a la tenda molt nerviosa i…
Recordo aquella nit com si fos ahir. Recordo aquell moment en què em va canviar la vida. I segur que us estareu preguntant què va passar. Doncs bé, us ho explicaré… Com bé era de costum a casa nostra, els meus germans, els meus pares i jo vam sopar molt d’hora. La mare era una…
Avui a l’escola estàvem parlant dels éssers vius. En un moment donat l’Oscar ha dit que els ocells migren quan fa fred i tornen quan fa calor. Vaja cosa ha anat a dir! De sobte, la conversa ha fet un tomb i hem començat a parlar de la migració. Molts de nosaltres hem començat a…
Vull compartir amb vosaltres la història del meu besavi Pedro, és a dir, el pare de la meva àvia materna: En Pedro vivia a Almeria amb els seus pares i els seus dotze germans però tenien un gran problema, eren molt pobres. No tenien prous diners per pagar la casa, comprar menjar, roba, joguines… Així…
En un país no tan llunyà, a la ciutat d’Ivano-Frankivsk, vivia l’Stanislav amb els seus pares. Era un nen de nou anys, alt, espigat, amb els cabells llisos i castanys i els ulls del color de la mel. Anava a l’escola Liceu 24, la millor del món per a ell. A l’Stanislav li agradava el…
L’estiu passat l’Ousmane i la Khadija, uns nens d’un poblet d’Àfrica, van arribar a Lampedusa en pastera. Us usreguntareu per què van fer aquest viatge, oi? Doncs no va ser per plaer, no. Van haver de marxar de casa seva i deixar-ho tot enrere perquè passaven gana i fred. Els seus pares, l’Omar i la…
Hola, em dic Fatima, tinc 9 anys i avui he fet un nou amic, l’Enzo. Vaig néixer al Marroc, en un poble anomenat Dubdu. És un raconet de món tan i tan petit que el dia que la mare em va dir que marxàvem, vaig tenir temps d’agafar-lo amb una sola mà i guardar-me’l al…
Ja fa dies que la mare es prepara per marxar. Tots estem molt tristos, però el pare és el que està més ensopit. Jo els intento alegrar amb paraules boniques perquè estiguin més animats. Ens han explicat, a la meva germana Marie i a mi, que la mare ha de marxar a Catalunya a treballar.…
Tots l’animaven dient: “Toni!! Toni!! Toni!!”, encara que no era el seu nom. Començava per Ton… però en la nostra llengua sembla impronunciable i és més fàcil escurçar. Alguns inclús portaven pancartes amb el seu nom escrit amb lletres ben grans. Jugava molt bé a l’equip de futbol extraescolar i tota classe es van animar…
Em dic Oleksandr Zubkov i tinc nou anys. Fa set mesos que visc a Cornellà, a la vora del riu Llobregat, amb una família meravellosa que ens ha acollit. La Sara, el Manel i el petit Víctor ens han obert la porta de casa seva de bat a bat. Comparteixo una habitació amb la meva…