Avui a l’escola estàvem parlant dels éssers vius. En un moment donat l’Oscar ha dit que els ocells migren quan fa fred i tornen quan fa calor.
Vaja cosa ha anat a dir!
De sobte, la conversa ha fet un tomb i hem començat a parlar de la migració. Molts de nosaltres hem començat a parlar a la vegada dient que els nostres avis, besavis … havien vingut a Catalunya per poder treballar i hi estaven tant bé que s’havien quedat a viure i formar una família.
L’Oscar amb un somriure a la cara ha dit que gràcies aquest fet, avui nosaltres estàvem tots junts a la classe.
La Coral, de Canadà i en Fredi, de Japó, ens han explicat que ells estan aquí perquè els seus pares van haver de canviar-se de país per feina.
La Sara ha intervingut i ha dit que podien estar contents perquè havien marxat del seu país per millorar i no havien tingut cap problema per refer la vida.
La Coral, igual que en Fredi han coincidit que no és tan fàcil ja que el principi els va costar l’idioma, les noves costums, trobaven a faltar les persones que havien deixat al seu país … , però que és veritat que amb l’ajuda de la gent i les noves tecnologies s’han adaptat molt bé i estan molt contents d’estar entre nosaltres.
L’Oscar de seguida ha aixecat la mà i ha dit que era una manera de conèixer món i que saben que no es impossible poder-los anar a veure.
Mentre tots anàvem parlant i escoltant la Sasha s’ha posat trista i ens ha explicat que el seu cas era diferent i que no tenia tanta sort.
Que ella, la seva mare i la seva germana havia hagut de marxar del seu país per culpa de la guerra i dels polítics que la provocaven.
Que quan va arribar aquí no tenien res i viu en una casa d’acollida.
A la Marta li cauen unes llàgrimes i li agafa la mà.
La Sasha continua explicant que està bé perquè hi ha molta gent que els ajuda i els dona menjar, roba … però que no ho tenen tant fàcil com la Coral i en Fredi, perquè ells han hagut de deixar familiars i no tenen la manera de comunicar-se.
La Marta i l’Albert, els seus companys de taula, de seguida l’abracen.
Ella ha continuat parlant i ens ha dit que els va costar molt tenir els papers perquè la seva mare pogués buscar feina.
De seguida s’han començat a sentir moltes veus dient que això no està bé.
L’Oscar ha preguntat: Perquè nosaltres ens havíem de respectar, ajudar i ser empàtics amb els altres si els grans i els que manen no ho fan?
De cop i volta s’ha creat un silenci que la senyoreta ha trencat i ens ha dit:
– Tant de bo, el dia de demà, seguiu sent tant bones persones i pugueu canviar el món. Que us ajudeu els uns els altres sense haver de marxar del país on viviu per obligació. Que sapigueu arreglar les coses parlant, dialogant i compartint com ho feu ara, i treballar tots junts per tenir el món que sempre heu somiat.
L’ Oscar va afegir:
– Que si marxem ho fem per descobrir altres països, perquè volem conèixer gent nova, volem aprendre un altre idioma ….. però sabent que quan vulguem podrem tornar.
Tots ens hem mirat i hem pensat què això havia de ser així. Que tots hauríem de ser com els ocells que l’Oscar ens estava explicant, que puguem volar sense cap dificultat on nosaltres vulguem, sense fronteres ni perjudicis i sabent que qualsevol dia, si volem, podrem tornar.
