Miruní, l’afortunat

Fa més de 15.000 milions d’anys va haver-hi una gran explosió anomenada Big Bang que va alliberar àtoms i energia. Els àtoms flotaven per l’espai sense saber on anar, eren de diferents formes, colors i mides. Uns eren grans, brillants i elegants, uns altres eren petits, acolorits i porucs. Hi havia uns aventurers, valents i intel·ligents, i uns altres juganers, alegres i creatius. Tots ells viatjaven sols i perduts per aquest espai fosc, calent i misteriós. Però n’hi havia un de molt diferent, era en Miruní. Ell era bondadós, altruista i honest, i estava format pels colors primaris, groc, blau i vermell. No li agradava estar sol, buscava amics i amigues amb qui viatjar per aquest lloc confús.
Un dia mentre passejava i observava la immensitat que l’envoltava, va trobar un àtom petit, bufó i poruc que semblava perdut i espantat. Plorava, sanglotejava i cridava desconsolat. En veure’l, el Miruní li va preguntar:
—Hola, què et passa? Tens por d’alguna cosa?
—Sí, tinc por. Estic perdut i no sé on anar.
—Vols ser el meu amic? —li va preguntar en Miruní mirant-lo als ulls.
—Sí, m’agradaria ser el teu amic. Però, què vol dir ser amic?
—Ser amic o amiga vol dir estimar, jugar, ajudar, escoltar i consolar, estar junts quan l’altre ho necessita, acollir, fer abraçades i petons, compartir. Els amics i amigues ens regalen diversitat i ens donen l’oportunitat de ser millors.
—No sé, sembla molt difícil ser amic.
—No, tranquil. Amb estima i comprensió ho pots aconseguir. Si et costa, jo et puc ajudar.
Es van fer una abraçada i una cosa molt estranya va succeir, els seus cossos es van unir.
—Ui! Què passa? – va preguntar el petit àtom.
—Crec que ens hem ajuntat —va dir el Miruní.
Van venir altres àtoms a ajudar-los, però misteriosament també ells es van ajuntar de formes ben diverses. Havia aparegut una força que els empenyia a estar junts, s’atreien entre ells. Aquells moviments els estava transformant. Ja no eren individualitats, es complementaven. Els valents ajudaven als porucs, els grans als petits. D’aquesta manera, es van enriquir formant molècules i després matèria. A poc a poc i sense adonar-se’n, estaven construint una cosa meravellosa, l’Univers. Aquells àtoms van anar evolucionant, formant les galàxies, estrelles, asteroides, cometes, satèl·lits i planetes, entre ells, el nostre planeta, la Terra.
A l’inici de tot, la Terra no tenia vida, però amb aquesta força que empenyia els àtoms a estar junts i a millorar, van aparèixer els primers bacteris, per anar, de mica en mica, convertint-se en algues, peixos, plantes, rèptils, insectes, ocells, dinosaures, mamífers, primats… i més tard, en humans. Els humans viatjaven per plaer, per estudiar, però també per motius de guerra o fam. Quan ho feien, els àtoms i cèl·lules que formaven el seu cos, portaven l’essència d’en Miruní: l’empatia, la tendresa i l’amor. D’aquesta manera, la història de Miruní, l’afortunat es pot tornar a repetir.
Quan veus una persona perduda, espantada que ha marxat o fugit del seu poble, ciutat o país, l’important és els ulls amb els quals la mires, les paraules que li dius i el tracte que l’ofereixes. Amb l’ànima d’en Miruní podem fer de la Terra un món millor, on la migració ens regali diversitat i oportunitat de créixer enriquint-nos mútuament.