El viatge del Ratolinet Pérez

Hi havia una vegada una nena que es deia Anna. L’Anna tenia 6 anys i vivia a Brasil amb els seus pares. Últimament la feina del seu pare no anava massa bé, així que uns amics de l’escola de l’Anna, que tenien parents a Tanzania, van oferir-li una feina que no va poder rebutjar, i en dues setmanes la família de l’Anna ja ho tenia tot a punt per
emprendre el gran viatge.
La nit abans d’agafar l’avió cap al nou país, l’Anna estava molt nerviosa i gairebé no va poder dormir. L’endemà al matí, va esmorzar una poma i… crack! li va caure la seva primera dent! Ella estava molt contenta i emocionada per la dent però no sabia què fer…
Com ho farà per dir-li al ratolinet que aquella nit ja no dormiria al seu llit? Volia deixar-li una nota però totes les seves coses ja volaven cap al nou país de residència. Va decidir deixar la dent a la casa de Brasil ben posadeta sota el coixí i li va demanar a en Turbo (un cargol que feia companyia a l’Anna les nits humides de tardor) que si us plau li digués al
ratolinet que ella havia hagut de migrar cap a un altre país per motius de feina del seu pare. I va creuar fort els dits, desitjant que el ratolinet sabés enviar paquets cap a Tanzania.
Aquella nit, a l’hora de començar a recollir dents, el ratolinet Pérez va anar decidit cap a casa l’Anna però… quina sorpresa quan va trobar el llit buit! Però la dent que havia de recollir era allà, sota el coixí, ben posadeta… I ara què? El ratolinet estava tot amoïnat perquè sabia que era la primera dent de l’Anna i li portava un regalet molt bonic… però
l’Anna no hi era. Però el que sí que hi era era en Turbo! Quina alegria tan gran quan es van veure! el ratolinet sabia que en Turbo el podria ajudar. I així va ser. En Turbo li va explicar la història a el ratolinet i entre els dos van tenir la idea d’anar a demanar ajuda a les orenetes, que estaven a punt de marxar cap a algun país més calorós i segur que elles sabrien el nou camí cap a casa l’Anna.
Dit i fet. Els dos amics van anar a cercar les orenetes i, elles, que ja estaven a punt de marxar, els van oferir la seva ajuda de molt bon grat i la seva esquena com a seient de viatge per poder anar cap a Tanzania a veure l’Anna i poder-li entregar el regalet a canvi de la dent.
I ben decidits els dos amics vola que volaràs cap a Tanzania a veure l’Anna. Van arribar just a temps! l’Anna ja estava ben adormida i els dos amics van deixar amb molta cura el regalet sota el coixí. El ratolinet Pérez va marxar de seguida, que tenia molta feina, però en Turbo va decidir quedar-se amb l’Anna per fer-li companyia en aquell nou país on encara no tenia amics.
Quina alegria tan gran va tenir l’Anna quan es va despertar i va veure el regalet i en Turbo allà al costat! Ella no podia parar de somriure. Quan va obrir el regal va trobar un anell molt bonic en forma de cor amb una noteta del ratolí que deia: Estima molt Anna, i seràs feliç. Desitjo que aquí trobis molts nous i bons amics! Per la propera dent ja sé on
vius! Firmat: R.Pérez.
L’Anna així ho va fer. I ho va aconseguir. Va ser molt bona i va poder fer bons amics en aquell país que la va acollir tan bé.
I conte contat, aquest conte, s’ha acabat. Aplaudiu si us ha agradat.