Vet aquí que una vegada hi havia una família que vivia a la Índia. El pare Ranjit i la mare Leya, eren músics, però no podien ni tenien on treballar. No podien donar menjar als seus fills Anand, Mira i el bebè Indra perquè no tenien diners. Aleshores, el pare buscava plàstics al riu i la platja per vendre per reciclar i la mare es dedicava a cuidar altres bebès mentre cuidava a la Indra per poder guanyar una mica de pa per la seva família. Per viure ho feien a una barraca amb altra gent en la mateixa situació.
Un dia va caure una tempesta molt forta i tot el lloc on vivien amb altres famílies va desaparèixer per una riuada. A les hores en Ranjit, que no volia veure la seva família patir més, va parlar amb la seva dona i li va dir: Leya, amor meu, no podem continuar d’aquesta manera. Vull donar-vos una vida millor i tinc una idea.
Leya amb cara de sorpresa va deixar continuar al seu marit:
– Crec que podríem buscar una vida millor a Catalunya on viu un cosí meu a prop de Barcelona, a un poble que es diu Sant Adrià del Besòs.
Per poder venir a Barcelona en cosí d’en Ranjit, va pensar que podía demanar per Amazon un frigorífic per la seva botiga que tenia a la seva nova ciutat i allà dintre ficats podria venir la seva família amagada. I així ho van fer. Amagats dins d’un gran frigorífic a un container, van arribar a Sant Adrià del Besòs, on van ser acollits pel cosí d’en Rajit i tiet dels nens.
Un cop a Sant Adrià, Leya va començar a ajudar a la botiga d’alimentació que tenia el cosí d’en Ranjit, mentre aquest va anar a buscar feina. En Ranjit va anar a tots els llocs on buscaven treballadors i als que no, però no va tenir sort. Aleshores, un dia passant per la plaça de la Vila, va veure que hi havia gent en la mateixa situació que ell, i que per aconseguir una mica de diners per poder menjar, un feia d’estàtua, un altre malabars i fins i tot hi havia un amb un titella. La gent que hi passava els hi deixaven diners i va pensar que podria aprofitar el seu talent com a músic per fer
una cosa semblant. Al dia següent va agafar un sitar (que és com una guitarra hindú) que li havia a casa del seu cosí i li va deixar, i va anar a passar el dia a la plaça de la Vila a provar sort. Va estar tot el matí allà tocant i cantant les cançons que en sabia i la gent es quedava escoltant la seva música hipnotitzats per aquest so nou i exòtic. De tant en tant algú s’apropava i li deixava unes monedes a l’estoig del sitar. En Ranjit, es va fixar en un home gran, amb cara bondadosa i mirada de pau que va estar al banc de davant seu mirant-lo i escoltant-lo tot el matí. Era un home que transmetia pau, tranquil·litat i fraternitat només amb la seva mirada d’estima. Quan es va apropar l’hora de dinar, en Ranjit va decidir que seria l’hora de marxar, contar els diners que havia aconseguit i mirar d’anar a veure al seu cosí i
família per donar-li els diners. En aquell moment l’home que va estar tot el matí escoltant-lo es va apropar i li va dir:
– Hola bon home, volia felicitar-te pel talent que tens i la meravellosa música que has regalat a tothom que hi passava, crec que aquest trosset d’ànima que has regalat a aquestes persones els ha fet una miqueta més feliç.
Aleshores, molt agraït, en Ranjit el va donar les gràcies i li va explicar la seva història, com vivien al seu país, que va passar i com van decidir venir a Sant Adrià per tenir una oportunitat de viure millor.
L’home va dir que es deia Hilario, que era germà Gabrielista d’un col·legi que hi havia justament al costat de la plaça de la Vila que es deia Col·legi Sant Gabriel, i que d’allà on venia en Ranjit i la seva família en tenen també diferents escoles com també arreu del món. També li va contar que per casualitat a l’escola on ell pertany s’havien quedat sense mestre de música i volia proposar-li, després d’escoltar-lo tot el matí, si voldria formar part de l’equip de mestres i fer música als nens de primària de l’escola. En Ranjit molt sorprès, animat i emocionat va acceptar la proposició, i d’aquesta manera va ser com va començar a ser el Profe Ranjit de música al Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besòs. D’aquesta manera tant ell com la seva família van començar una vida millor, plena d’oportunitats, els seus fills Anand, Mira i Indra van poder anar a l’escola, la mateixa on treballa el seu pare, i la seva dona Leya va poder obrir una tenda d’instruments que era un dels seus somnis.
I així van poder viure feliços i agraïts la resta de la seva vida, ajudant a d’altres igual que van fer amb ells.
