El conte del Salmó Jordi

En un riu de Noruega, vivia el nostre salmó.
Envoltat dels seus pares i amics,
passava el dia cantant, i escrivint boniques cançons.
A vegades el riu, feia una mica de pudor
perquè les ciutats per on passava, eren plenes de contaminació.
Papers, llaunes i plàstics…la vora del riu feia una mica de fàstic.
La gent no en tenia cura, ni del riu ni de la natura.
I el pobre salmó estava una mica trist …
de veure, per sobre l’aigua, un cel tan gris.
Un dia es va posar malalt, li feia mal el cap, la panxa i la cua.
No tenia ganes de saltar ni de jugar…
Només anava del llit al sofà i “capicua”.
La seva mare molt amoïnada, li va dir que hauria de migrar;
buscar un riu amb aigües més netes on tornar a somiar.
I molt trist i espantat, amb un mapa sota l’aleta,
va començar un gran viatge, amb una petita maleta.
Sort que ben aviat, un pop va trobar;
el va ajudar a posar el mapa del dret, perquè el petit salmó atabalat
amb el mapa del revés havia començat a navegar.
En la seva aventura, va fer molts nous amics:
el pop, un tauró sense dents i, fins i tot, un dofí.
Un bon dia va arribar, a la vora d’un llac
i va començar a construir una casa nova
molt a prop de Barcelona.
A vegades se sentia una mica sol,
trobava a faltar aigües més fredes,
però en especial enyorava la mare i els amics
i, fins i tot, la tieta Consol.
Es va sentir molt feliç, quan els va veure a tots allà!
Havien aconseguit arribar,
i començarien junts una nova vida,
plena d’aventures i alegria.
I vet aquí que el nostre salmó,
un bon dia es va convertir en escriptor,
quan un 23 d’abril va guanyar uns jocs florals
per escriure un bonic conte que ensenyava a estimar la mar.
Bé, el mar, la natura…i a tota criatura!
I al seu nou país, va ser conegut des d’aquell dia,
com el salmó Jordi,
aventurer, escriptor i defensor de la vida!