Segurament sabreu per l’InfoK que ahir el vespre ens vam reunir la Pilarín i els membres del Jurat a la Lleialtat Santsenca per decidir els guanyadors i guanyadores de la dinovena edició dels Premis Pilarín Bayés!!! Moltes gràcies un any més, a l’equip de l’info K, al Miquel Piris, a la Pilarín, que avui fa…
Cada any són molts els contes que es queden a les portes de formar part del llibre de contes guanyadors del premi Pilarín Bayés. Per això, com a novetat d’aquesta edició, hem publicat al web els 30 finalistes de la XIX edició del Premi Pilarín Bayés. Històries que, entre totes les rebudes, ens emocionen de…
El meu avi es diu Lluís i és el pare de la meva mare. L’avi va néixer, com diu ell, a finals dels anys quaranta. De fet, poc temps després que s’acabés la guerra civil espanyola. Aquells anys eren molt difícils. L’avi diu que hi havia poca varietat de menjar i que solia menjar patates…
Hi havia una vegada un nen que es deia Robert. El Robert era un nen molt inquiet i a l’escola no tenia amics perquè es movia molt, s’aixecava moltes vegades de la seva cadira i voltava per la classe, buscava als nens i els abraçava o sinó els empenyia,… i no parava de parlar sempre…
Vet aquí una vegada una àvia que vivia a Cornellà de Llobregat. Coneixeu la ciutat? La ciutat de Cornellà és molt gran… Podem trobar supermercats, cases, botigues, hotels, parcs, escoles, cinemes, llibreries, un museu, centres comercials, parc de bombers, bancs, veterinaris, moltes persones i molt de soroll! Cornellà és molt gran per l’àvia, i de…
Hi havia una vegada un poble a prop dels Pirineus que va organitzar un concurs de bolets. El meu padrí i jo ens hi vam apuntar, perquè a la tardor ens agrada molt anar a buscar bolets i passejar pel bosc. El padrí Robert és un expert i m’ensenya com es diuen, quins són verinosos…
El Rocky és un gat que viu en una casa petita en un bosc de pins a prop de la ciutat. Abans sortia sovint a passejar pel bosc i a jugar pels arbres amb els seus amics però un dia que anava sol es va trobar l’ombra gegant d’un pi. Quan la va veure la…
Al mig d’una vall verda envoltada d’altes muntanyes amb immensos boscos de pins hi ha un poble. No és gaire gran ni gaire petit, just a la mida per viure-hi tranquil. Els carrers són empedrats i costeruts; alguns són estrets i altres més amples. Les cases són de pedra amb les teulades de pissarra. A…
Quan era petit, els dimecres després de l’escola, anava a casa de la meva àvia Lima. La meva estimada àvia Lima!, ella em feia sentir especial, m’explicava aventures, jugàvem a jocs de taula, fèiem teatre, manualitats i moltes altres coses. Després de jugar tocava banyar-se i sopar, el moment més divertit de la tarda. Després…
Diuen que els nens sempre hem de estar feliços, alegres, contents.. i de veritat, jo ho intento. A vegades, em perdo en els meus pensaments, en els meus jocs, m’encanten les històries de dracs… i viatjo per la meva imaginació…mentre els altres estan a classe, fent activitats, …Llavors una veueta des del cervell em crida…
