En Robert és un huracà

Hi havia una vegada un nen que es deia Robert. El Robert era un nen molt inquiet i a l’escola no tenia amics perquè es movia molt, s’aixecava moltes vegades de la seva cadira i voltava per la classe, buscava als nens i els abraçava o sinó els empenyia,… i no parava de parlar sempre fort i sense pensar el què deia. Els seus companys estaven molt cansats i no volien saber res d’ell, no jugaven amb ell i li giraven la cara. La Marta, la seva mestra era molt maca i divertida, sempre venia amb activitats molt divertides que agradaven a tothom però en Robert amb la seva actitud feia que les activitats no es poguessin fer bé.
La Marta, un dia ens va explicar que en Robert era un nen amb un gran cor però la seva inquietud el feia fer les coses malament perquè no pensava el què feia, i sense voler ens molestava i ens feia mal. La mestra ens va dir que en Robert tenia un petit huracà al seu interior que a vegades es feia molt gran i es convertia en una gran tempesta, en un huracà però que tota la classe l’havíem d’ajudar a que aquesta tempesta es tornés en un dia de platja assolellat amb una petita brisa.
Però com ho podíem fer? La Marta ens va explicar que era important tenir paciència amb en Robert i, sobretot, estimar-lo. Que si s’aixecava i voltava per la classe, ella el faria ser el seu ajudant i no ens havíem d’enfadar perquè així podríem fer les feines que tant ens agradaven. Que si se’ns posava al costat i ens abraçava, nosaltres també l’havíem d’abraçar i dir-li amb bones paraules el què havia de fer i acompanyar-lo. Que si no volia fer una activitat, el company que estigués al costat l’havia d’animar a fer-ho i, fins i tot ajudar-lo. I sobretot, mostrar tranquil·litat i mirar-lo als ulls amb molt de carinyo. També, que a la classe tindriem un racó de la calma on ell o qualsevol nen o nena de la classe podríem anar quan estiguéssim nerviosos.
Va ser un repte, però tots a la classe vam fer el què ens va dir la Laura i mica en mica, aquest Robert huracà va deixar de ser-ho. Ara som bons amics, ens ho passem molt bé tots junts i en Robert està, gairebé, sempre content i tranquil.