El caldo de lletres

Quan era petit, els dimecres després de l’escola, anava a casa de la meva àvia Lima.
La meva estimada àvia Lima!, ella em feia sentir especial, m’explicava aventures, jugàvem a jocs de taula, fèiem teatre, manualitats i moltes altres coses. Després de jugar tocava banyar-se i sopar, el moment més divertit de la tarda.
Després de banyar-me ja sentia aquella olor del caldo que bullia als fogons de la cuina. Aquella olor em feia agafar més gana i corrents anava a la cuina per sopar.
-Àvia Lima has posat al caldo la nostra pasta?, li preguntava.
-Oi tant Ousman he posat la pasta que més ens agrada. Seu a la cadira que començarem a sopar.
Abans de la primera cullerada l’àvia buscava les lletres que servien per confegir els nostres noms, i així fèiem estona perquè es refredés el caldo. Era super divertit, així tot jugant i sopant vaig aprendre a llegir i a escriure els nostres noms.
A mida que em vaig fer gran anàvem confegint més paraules amb les lletres del caldo. Fins i tot un cop vam inventar-nos un llenguatge secret.
Van passar alguns anys i l’àvia Lima poc a poc va canviar. Algun dimecres no se’n recordava i no feia el caldo, un dia es va perdre pel carrer i la policia la va acompanyar a casa seva, un altra dia no sabia quin mes i dia era… Jo estava molt espantat no sabia el que li passava i la mare em va explicar que l’àvia perdia la memòria.
Al cap d’un temps l’àvia es va posar més malalta i la van haver de portar a una residencia on la cuidarien molt bé. Jo anava a veure-la cada dimecres, de vegades ella no em coneixia i altres em confonia amb una altra persona.
Un dia li vaig demanar a la mare que m’ajudés a cuinar caldo, li vam posar pasta de lletres i el li vaig portar a l’àvia per sopar.
Abans de la primera cullerada vaig buscar les lletres per confegir el nostres noms, Vaig fer el seu nom i de cop l’àvia em va mirar i amb els ulls plorosos i un somriure tendre i va confegir el meu nom OUSMAN. Tots dos ens vam mirar i ens vam abraçar, per un moment ella em va reconèixer i va ser molt especial.
Després d’aquell dia, cada dimecres li portava el sopar a l’àvia, EL CALDO DEL RECORD.