La memòria de l’àvia

Vet aquí una vegada una àvia que vivia a Cornellà de Llobregat. Coneixeu la ciutat? La ciutat de Cornellà és molt gran… Podem trobar supermercats, cases, botigues, hotels, parcs, escoles, cinemes, llibreries, un museu, centres comercials, parc de bombers, bancs, veterinaris, moltes persones i molt de soroll!
Cornellà és molt gran per l’àvia, i de vegades se li oblida com tornar a casa.
Un vespre quan l’àvia dormia molt profundament, el seu net Pablo i la seva neta Maria van agafar un retolador i li van escriure a la mà: “ Mira a la teva bossa i trobaràs un mapa”.
L’endemà, es va llevar, es va estirar, es va vestir i va esmorzar. Després, va agafar la seva bossa i va sortir de casa com cada dia.
Va sortir, va deixar la bossa a terra i va tancar la porta i de sobte, no es recordava ni a on anava ni què anava a fer. Va ajupir-se i a l’agafar la bossa es va veure la mà. “Mira a la teva bossa i trobaràs un mapa”. L’àvia va dir: “Què és això? Per què tinc una nota misteriosa a la mà? Qui ho ha escrit?”. Es va sorprendre moltíssim, però així va fer. Va obrir la bossa i va treure un mapa embolicat en un llaç vermell.
Finalment, l’àvia el va obrir i va descobrir un camí dibuixat que semblava un mapa del tresor. Al mapa hi havia unes quantes “X” i fletxes que representaven els llocs per on havia de passar l’àvia. Aquest mapa li recordava a quan era petita i jugava amb els seus germans a buscar tresors.
L’àvia tenia tantes ganes de seguir el mapa, que no sabia per on començar. Llavors va veure un símbol on posava: “SORTIDA”. Es va adonar que el mapa tenia cinc parades i que cada parada era una missió que havia de complir.
Estava molt emocionada de poder tornar a jugar com quan era petita, això sí que ho recordava amb tot detall, però es va posar una mica trista en quant va caure que els seus germans ja no hi eren. Així que, va decidir que el tresor que aconseguís el compartiria amb els seus nets Mireia i Pau. Tot seguit, l’àvia va pensar: Ai, caram! Vols dir que eren aquests noms? Mireia i Pau… Marta i Pol? Ah!!! Ja ho tinc, Maria i Pablo!! Un dia se m’oblidarà el cap”.
Molt bé, l’àvia es va posar en marxa. Va caminar tot recte carrer avall i va caminar fins a arribar a la primera “X”, l’entrada al mercat.
L’àvia va llegir:
Primera missió: Havia de comprar fruites variades. L’àvia va entrar i tot seguit va començar a buscar plàtans, peres, pomes, kiwis… L’àvia, que estava una mica confosa va preguntar a totes les parades si tenien fruita i quasi s’emporta uns mitjons amb dibuixos de pinya, una pilota en forma de síndria i fins i tot, unes arracades en forma de cireres. Al final, l’àvia va aconseguir les peces de fruita!
Segona missió: Havia d’anar a la carnisseria a comprar filets de pollastre per tres persones. L’àvia va començar a preguntar a totes les parades i quasi s’emporta unes sabatilles, un rotllo de paper de vàter i una escombra. Per sort va trobar la carnisseria i va aconseguir els filets de pollastre!
Tercera missió: Havia d’anar al forn de pa i comprar sis croissants de xocolata. I sabeu què? L’àvia va començar a preguntar a totes les parades i quasi s’emporta un llibre de receptes, una mascareta de flors i un pastís de casament de sis pisos. Per sort va trobar el forn de pa i va aconseguir els sis croissants de xocolata!
Quarta missió: Havia d’anar a la botiga d’animals i comprar pinso pel gat Alegria. El gat Alegria, era el seu gat. Es deia així perquè quan va començar a perdre la memòria, el seu gat junt amb els seus nets, l’acompanyaven i l’ajudaven, i això li feia sentir-se feliç i recuperava l’alegria. L’àvia va sortir del mercat i va començar a voltar per la ciutat i quasi s’emporta un pòster, unes joguines fins i tot unes bales amb la forma de pinso. Però al final va trobar la botiga d’animals i va comprar el pinso pel seu gat Alegria.
Cinquena i última missió: Aquesta era la missió més difícil, ja que havia de trobar les claus per entrar a casa seva. Va treure el mapa de la bossa i va seguir els passos que la dirigirien cap a casa.
Quan va arribar a la porta es va posar tan, però tan contenta que no es va adonar que no podia entrar, perquè no tenia les claus. De cop i volta, en veure que la porta estava tancada l’àvia va pensar: “I ara, com obriré la porta?”
De sobte li va caure el mapa a terra i va veure de reüll un bony a l’estoreta de la porta. L’àvia es va ajupir amb la mà a l’esquena (com fan les àvies) i amb molt d’esforç va aconseguir agafar les claus. Però clar, hi havia moltes claus.
En aquell moment, el gat Alegria va sortir per la seva porteta i l’àvia va veure que alguna cosa brillava al coll del seu gat. “Caram, si l’Alegria porta el dibuix de la clau penjada al collaret!, sort que et tinc gatet meu!.”
Per fi, l’àvia va obrir la porta. No us podeu imaginar què es va trobar! Qui podria estar esperant a l’àvia? Els seus nets!!!! I sabeu què li van dir la Maria i el Pablo a l’àvia? “HAS SUPERAT TOTES LES MISSIONS!” Com a premi et prepararem un festí que et lleparàs els dits. I així va ser com la Maria i el Pablo li van fer un dinar d’allò més especial i es van fer una fotografia per penjar-la en el calendari de l’àvia com cada dia.
L’àvia estava molt contenta i amb la panxa plena va anar a fer la migdiada. Mentrestant, la Maria li va dir al Pablo: “Com ho fem demà?”. El Pablo li va dir a la Maria: “Doncs com cada nit abans de dormir, li farem un altre mapa i li escriurem al palmell de la mà una altra frase perquè així comenci la seva aventura”.