Un regal equivocat

En una ciutat tranquil·la situada a la vora del mar hi viu, feliçment amb els seus pares, l’Èric, un nen de 10 anys. És fill únic i sovint pensa com li hauria agradat poder compartir estones de joc, viatges i secrets amb un germà. Però d’altra banda també pensa que, d’aquesta manera, tot és per a ell i no hi ha perill que ningú li espatlli totes les joguines que els pares, tiets i avis li compren sempre que ho demana. Sobretot perquè aquest any, pel seu aniversari, li han regalat una consola i una tauleta digital.
– Oh! No m’ho puc creure! Això si que és un bon regal… Serà molt divertit! – diu tan bon punt obre els regals i veu els aparells digitals.
La seva cara reflecteix una gran emoció i, tot i que la festa d’aniversari no ha acabat, fa estona que l’Èric ja no en participa perquè està assegut al sofà amb la vista fixa a la pantalla.
A la mare no li ha fet gens de gràcia aquesta actitud del seu fill i així li fa saber. Li explica que, un cop s’ha vist satisfet amb els regals, ha mostrat molt poc interès amb els convidats. Sense saber massa si l’escolta, li intenta fer entendre que és una falta de respecte cap a les persones que han vingut especialment per ell. Aviat aquest comportament es converteix en una rutina diària. La seva família s’adona que ja no és aquell nen feliç i simpàtic que sempre tenia coses a fer i a dir.
Abans gaudien junts d’estones vora el mar pels camins de ronda, amb partides emocionants de jocs de taula després de dinar, nits de cinema i experiments a la cuina que no sempre acabaven bé.
Ara sempre està connectat a les xarxes i desconnectat de la realitat que l’envolta. Les seves estones lliures passen a sobre el llit de la seva habitació explorant vídeos, publicacions, tik-toks i jugant a jocs en línia. El molesta que l’avisin per sopar, per dutxar-se o fins i tot per fer aquelles activitats que abans tan li agradaven.
La mare li comenta al pare que comença a estar molt preocupada perquè el seu fill sempre sembla estar enfadat. Un vespre, aprofitant que el pare ha fet el seu sopar preferit, una bona llesca de pa amb tomàquet amb truita de patates, decideixen parlar amb ell.
– Fill, fa molts dies que no ens expliques res de l’escola. Quan arribes a casa de seguida et tanques a l’habitació i tot allò que abans era real ara és virtual… Estem molt preocupats.
– Doncs no cal que us preocupeu per mi, jo visc la vida que m’agrada. No necessito a ningú. Només vull tenir connexió! És tot el que demano per ser feliç!! – Respon amb ràbia l’Èric.
El pare i la mare no es queden tranquils i creuen que han de fer alguna cosa per ajudar-lo. Es passen la nit pensant i al final tenen una idea que creuen que pot funcionar.
Un dia, quan l’Èric torna de l’escola, l’estan esperant el pare i la mare al jardí. Les seves cares són d’il·lusió però també d’incertesa per no saber quina serà la reacció.
Abans que l’Èric arribi a l’entrada de casa, surt disparat a corre-cuita un gosset pelut i blanc amb una taca negra a l’ull esquerre. Crida, salta i dona voltes d’alegria al seu voltant. És en aquell moment quan la seva cara canvia completament.
Es posen a jugar amb la seva mascota. S’empaiten, juguen amb la pilota, s’amaguen… i els passa l’estona volant.
Sense adonar-se’n es comença a fer fosc. La tarda ha passat sense adonar-se’n i encara no ha engegat la pantalla. L’arribada d’aquest nou membre de la família sembla que serà de gran ajuda. L’Èric és conscient que avui ha passat una tarda fantàstica. Per això decideix parlar amb el pare i la mare al voltant de la taula del menjador.
– Necessito ajuda… Per primer cop m’he adonat que no estic bé. Avui he vist que no tot s’acaba amb les pantalles i que puc gaudir de moments que em fan sentir bé. – Comenta l’Èric amb llàgrimes als ulls mentre abraça amb força el seu nou amic.
– Tranquil! Buscarem un psicòleg que ens ajudi perquè et puguis recuperar de seguida. – Diu el pare convençut.
– D’acord, em sembla bé. Però us vull demanar una cosa… – Diu l’Eloi amb un somriure que se li escapa per sota el nas. Vull que el nom d’aquest petit pelut sigui… Wifi!!
Tots esclaten a riure i comencen un nou camí junts.