L’Ona i la llibreta platejada

L’Ona té 9 anys i és de Barcelona, però viu a diferents llocs del món degut a la feina del seu pare. Cada sis mesos, el seu pare té un nou destí, i això fa que l’Ona i la seva família hagin de desplaçar-se sovint de ciutat en ciutat. Durant els últims anys, això no ha suposat un obstacle per l’Ona perquè ha après a adaptar-se a l’idioma i els costums dels diferents llocs on ha viscut. Però ara porta sis mesos a Barcelona i com a casa no hi ha res…
Malauradament, en una setmana l’Ona ha de deixar Barcelona i marxar a viure a Moscou. Un sentiment molt estrany l’envaeix aquests darrers dies… No sap si és tristesa, angoixa, por o una barreja de totes. Sent molta incertesa, tanta, que encara no ha sigut capaç de dir als seus companys i companyes de classe que en una setmana marxa de l’escola. Només pensa en com trobarà a faltar Barcelona, i sobretot, als seus amics i amigues que s’han convertit en una segona família per ella. El fet de canviar periòdicament de país, i per tant, d’escola, ha fet que en moltes ocasions no establís vincle amb el seu grup de classe, però aquest cop ha estat diferent. L’Ona ha fet amics i amigues de veritat.
L’Ona no ho sap, però, els seus amics i amigues se n’adonen que alguna cosa li passa, ja que porta uns dies trista i apagada. Per aquest motiu, decideixen preguntar-li què li passa. Ella, no sap què dir, vol explicar-los allò que sent, els pensaments que contínuament li venen al cap… Però no és capaç i respon:
“Res, és que el meu gos s’ha posat malalt i estava una mica preocupada, però ja està tot bé.”
Tornant cap a casa acompanyada de la seva mare, veu a l’aparador d’una botiga una petita llibreta platejada. Li agrada tant, que li demana a la seva mare que li compri. Quan arriba a casa i obre la llibreta, li venen al cap els seus amics i amigues de l’escola, així que comença a fer dibuixos i escrits dels millors moments que ha viscut amb ells. I, dibuixa Barcelona i la platja de la Barceloneta que tant li agrada.
De sobte, se n’adona que després d’haver fet tots aquests dibuixos i escrits es sent molt millor. Fins i tot, ha sentit certa felicitat el recordar, escriure i dibuixar els millors moments que ha viscut a la seva ciutat preferida. La llibreta platejada l’ha ajudat a sentir-se més tranquil·la i entendre millor allò que li passava. Ha trobat la manera d’explicar els sentiments i emocions que sent. Així que decideix escriure una carta que llegirà a tots els seus companys de classe.
Al dia següent a classe, llegeix en veu alta la carta. Els seus amics i amigues ara entenen perquè durant els últims dies l’Ona ha estat una mica apagada i trista… Ells, també senten pena perquè la trobaran molt a faltar. A la classe hi ha llàgrimes, abraçades… però entre tots pensen la manera de fer que els darrers dies siguin més alegres per tothom: decideixen preparar una festa i fer un regal a l’Ona. Li fan dibuixos, li escriuen dedicatòries, i li fan una polsera amb pedretes i petxines de la platja de la Barceloneta, i ho fiquen tot dins d’una caixeta. L’últim dia de classe, quan l’Ona arriba, es troba la sorpresa. Li donen el regal i li expliquen que ha d’obrir la caixa quan arribi a Moscou. L’Ona no s’esperava aquesta sorpresa, i tot i que li fa molta pena marxar, es sent acompanyada, estimada i se n’adona que encara que marxi, sempre tindrà una família a Barcelona. Fins i tot, pensa que li hagués agradat molt trobar abans la llibreta platejada. Ha descobert que escriure i dibuixar allò que li passa és la manera d’entendre les seves emocions, i així poder-les expressar.
De camí a Moscou, obre la caixa i s’emociona quan veu la polsera de la platja de la Barceloneta i els escrits dels amics .
Ja no sent tanta tristesa, perquè sap que a Barcelona l’esperaran sempre amb els braços oberts. A més, amb la polsera al canell comença a escriure un nou capítol a la seva llibreta platejada …destí Moscou!