Hi havia una vegada un nen que es deia Àlex que vivia en un poble de muntanya. L’Àlex, tenia por de moltes coses. De fet, tenia una col·lecció de pors! Per no oblidar-se’n de cap, s’havia fet uns cromos amb dibuixos de tot allò que li feia por.
Li feien por les serps,les aranyes, els monstres, les cuques, els dinosaures, la foscor, el peix, perdre’s al centre comercial, els llamps i les tempestes…
La vida de l’Àlex no era gens fàcil. No podia anar al parc, perquè li feia por l’alçada del tobogan, els gronxadors i el soroll dels cotxes del carrer.
Tampoc podia anar al camp, perquè li feien por les ovelles, les vaques, els cavalls, els cucs i els cargols.
Tampoc podia anar a la platja, perquè li feia por l’aigua, els taurons, les meduses i la sorra que li cremava els peus.
A les nits, mai podia dormir perquè li feia molta por la foscor.
A poc a poc, l’Àlex va deixar de fer tot allò que li feia por.
Va arribar un dia que tenia taaaaantes pors que ja no va fer res.
Un dia, mentre mirava per la finestra el parc que tenia davant de casa seva, va
pensar:
– Sembla que s’ho passen súper bé… Però a mi em fan por tantes coses…
La seva amiga Laia, que era al parc, el va veure i es va apropar a casa seva per convidar-lo a jugar:
– Ei! Alex! Vine amb nosaltres! Ens ho estem passant pipa!
L’Alex va estar a punt de dir que no, que tenia por, però, d’altra banda… tenia tantes ganes de passar-s’ho bé… Feia massa temps que col·leccionava cromos de pors. Finalment, després d’una estona rumiant, va decidir ajuntar-se amb els seus amics al parc.
Al principi caminava a poc a poc, pendent dels sorolls, dels altres nens, dels ocells… fins que va pujar al gronxador. La seva amiga Laia l’hi va acompanyar.
Ell sabia que no el deixaria sol. Al cap de pocs minuts, tots dos reien i saltaven damunt dels gronxadors! S’havia afrontat a una de les seves grans pors! Fins i tot, va voler baixar pel tobogan més alt tot sol!
Va arribar l’hora de tornar cap a casa i l’Àlex no s’ho podia creure. El temps passa volant quan t’ho passes bé! Aquella tarda havia aconseguit superar la por als gronxadors i els tobogans!
En arribar a casa, va decidir que ja no volia continuar col·leccionant més pors.
Així que va trencar el cromo amb el dibuix del parc. A partir d’aquell dia, intentaria ser valent i, a poc a poc, anar Superant i estripant tots els cromos de por de la seva col·lecció. Si ell els havia pintat, ell els podia estripar.
