Les diferents emocions: La ràbia i la calma del volcà

Hi havia una vegada en un país molt llunyà, uns amics que vivien a prop d’un volcà que estava a punt d’explotar.
Hi havia un cavaller que volia encarregar-se de que aquell volcà no explotés. La princesa volia ajudar al cavaller per tal que no estigués sol. Aquell volcà no estava ple de foc, estava ple de ràbia!
Estava ple de ràbia perquè s’havia enfadat ja que l’havien tallat tots els seus arbres i s’havia quedat sol i trist. A més a més uns ninges s’havien rigut d’ell i això li molestava molt.
Llavors la princesa va anar al seu castell a preguntar-li al príncep que podrien fer tots junts per ajudar al volcà, perquè estigués content i no explotés, perquè si explotava contaminaria de ràbia a tot el poble.
El príncep per intentar que això no passés, va trucar a la fada de la calma i li va demanar si podia fer un dels seus encanteris per aconseguir que el volcà no explotés.
Llavors va aparèixer volant la fada de la calma, i va aconseguir tranquil·litzar al volcà dient-li que respirés tranquil i profund fins arribar a estar una altre vegada content. El volcà li va fer cas i ho va provar de fer durant una estona, i després d’unes quantes respiracions ben profundes va aconseguir relaxar-se i tornar a estar tranquil.
L’unicorn de la felicitat al veure que el volcà s’havia tranquil·litzat va anar al poble per portar unes llavors i plantar-les per tal que tornessin a créixer els arbres, ja que abans no havia anat perquè li feia por. Els ninges que eren els que s’havien rigut del volcà van reconèixer que no ho havien fet bé, perquè havien fet que el volcà estigués molt trist i això quasi va provocar que explotés. Per això ells van decidir plantar les llavors que havia portat l’unicorn per tal que continués com sempre.
Al final en aquells arbres van créixer pomes perquè havia plogut molt, i el volcà va aprendre que calmant-se tornava a ser mol feliç, i els ninges van aprendre que han de cuidar als amics i en comptes de riures se’ls hi ha d’ajudar per així tots junts ser molt feliços.
El príncep i la princesa els hi van dir al poble que sempre que ho necessitessin podrien sortir a la muntanya a menjar les pomes de la felicitat!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte ja s’ha acabat