El meu diari

Són les 07:00, dilluns al matí, em desperto, només tinc ganes de pesar-me a la bàscula. Quaranta-cinc quilos! Déu meu, què grassa que estic! Tan sols tinc 16 anys per pesar tant. Em miro al mirall. Haig de pesar menys. El meu objectiu del dia és no menjar. Em rento i em vesteixo, i ara haig de convèncer a la meva mare de no menjar res. Baixo per les escales i ella em diu:
-Que prima que estàs! Vine a menjar alguna cosa-. Jo, per no discutir-me amb ella ja de bon matí li dic que me l’emboliqui que faig tard, que ja me’l menjaré a l’institut. Per sort la mama em fa cas, ja tinc el primer objectiu del dia superat! Llenço el menjar a la brossa, i em dirigeixo a l’institut. Tothom em mira, així que vaig a classe corrents.
No puc concentrar-me, estic massa agobiada, una altra vegada la gent em veu, fins i tot en Joan, que amb el pes que tinc no m’atreveixo a dir-li el que sento per ell, i el pitjor de tot és que estem fent classe de matemàtiques, això sí que no ho aguanto! El Josep, el professor de mates, em diu pel meu cognom, que sap que no m’agrada, i em diu que resolgui el problema de la pissarra… m’angoixa sortir davant de tothom, el cor em va a mil per hora… i un altre vegada com sempre m’equivoco.
Sona el timbre, és l’hora d’esmorzar, a veure quina excusa hi poso ara. Ja ho tinc! Li diré a la Joana, la monitora, que m’he atipat massa a casa i que ara no tinc gana, i una altra vegada més em surto amb la meva. Els reptes del matí estan superats!
Ara m’haig de dirigir a l’aula de projecte, que estem treballant el cos humà. A sobre que el meu grup no treballa i ho haig de fer tot jo, amb aquest projecte em sento molt incòmode.
Una vegada ja m’he tret l’insti del damunt, a les 14:10 ja haig d’estar a casa per dinar. Ui! Ara com m’escaquejo? Primer, per embolicar una miqueta la mama, li diré que l’esmorzar d’aquest matí estava molt bo i tot seguit li diré que avui ha sigut l’aniversari d’en Pep, el meu amic, i per això les monitores ho han volgut celebrar amb uns pastissos de tres pisos. I així ha estat com l’he pogut ensabonar!
Vaig a la meva habitació a estudiar l’exposició que ens han posat del projecte. La veritat, prefereixo suspendre.
Un cop ja és l’hora de berenar, la meva mare entra amb unes galetes. Jo, com sempre, li dono a la LLuna, la meva gossa de nou mesos i continuo treballant.
Em sento agobiada, em fa mal la panxa, però no vull menjar i me n’adono que ja és l’hora de sopar.
– I ara què faig?- dic pensant molt estressada.
– Reina és l’hora de sopar, baixa!- diu la meva mare exigint.
– Mama, em fa mal la panxa i em trobo malament, si tinc gana ja baixaré!
La veritat és que estic molt cansada, així que després de rentar-me les dents aniré a dormir. Demà pesaré un quilo menys o estaré igual?