Era un día normal a la vida de l’April, ara mateix estava enmig d’un dels seus atracons, estava menjant-se casi tota la nevera. Ella estava acostumada, després de la mort dels seus pares va començar a viure amb la seva padrina, doncs era una adolescent de 14 anys. La seva padrina es deia Stephanie, es una ex convicta, va passar 10 anys a la presó per haver deixat al borde de la mort al seu germà estan borratxa. Tenia problemes econòmics així que va decidir pagar la seva misèria amb l’April, la maltratava severament deixant danys físics i psicològics permanents.
Quan l’April es va cansar de menjar y va anar cap al bany a vomitar-ho tot, quan va acabar va anar cap a la seva habitació no sense antes fregar el plats doncs no volia més problemes amb la seva padrina al ser ella la que la “cuidava”. Al arribar a la seva habitació va agafar el mòbil i es va llançar al llit a veure instagram, quan va sentir la porta es va asustar, sabia que venien problemes, el soroll de la porta significava que
la seva padrina estava borratxa aixi que es va amagar davall del llit amb por de que mires on ella estava, la anava a pegar de això estava segura,només esperava que no la trobes no li agradava ficar-se tant maquillatge per a tapar les ferides, pero eren massa notories i sospecharan de que la seva vida no era tan perfecta com pareix.
Al día següent es va despertar adolorida,es va quedar dormida sota el llit. Quan va acabar de cambiarse es va ficar el maquillatge i tot va sortir de l’habitació amb el cor a la mà de lo nerviosa que estava. Va sortir sense problemes doncs la seva padrina no estava, al carrer la va començar a perseguir un home. Just una mica més tard de entrar a l’escola va veure al metix home amb un ganivet a la mà. Ella es va asustar molt. Al sortir de l’escola va anar corrents a casa, un greu error doncs la sev padrina la estava esperan i no estava precisament sobria. Al entrar l’April va rebre molts cops,tants que es va quedar inconscient al terra de l’entrada. Al despertar l’April es va marejar tant que va tornar a caure, no havia menjat en tot el día més els cops de s’apadrina li van donar moltes nàusees. Quan va aconseguir ficar-se de peu a anar corrents al bany a vomitar, no li va resultar incómodo doncs ella ya hi estava acostumada. Uns dies després va prendre la decisió més difícil de la seva vida, per fi ho faria. A les 03:28 del matí va anar a per la pistola de la seva padrina i la va matar,
segons després es va disparar a ella mateixa. Va quedar un escalofriant escenari, es una llàstima que acabes així, ella tenia una bona vida per viure. Al final tots acabarem de la mateixa manera, adelantar-ho és una decisió dolenta doncs sempre hi ha una forma de sortir del lloc que et fa mal.