Rosa, groc, lila, verd i blau

En Joan era un nen alegre, li agradava molt dibuixar i pintar i tenia la sorprenent capacitat de veure sempre la vida de colors. Colors brillants i vius, que gairebé sempre eren els mateixos: rosa, groc, lila, verd i blau. Li agradava fer-los servir per pintar tot el que dibuixava.
En Joan anava a una escola que li agradava, tenia amigues i amics que li agradaven i una família que li agradava. Tot era genial, tot era…rosa, groc, lila, verd i blau! Una tarda, en Joan va sortir de l’escola, va buscar la mare amb la mirada, però no la va veure. Va pensar que potser se li havia fet tard, i que devia ser a casa preparant el seu fer berenar. Com que en Joan vivia molt a prop de l’escola, va decidir anar-hi caminant i fer una sorpresa a la mare. Quan va arribar, va sentir un silenci molt estrany, la mare i el pare del Joan eren molt divertits, a casa sempre sonava música funky, una música alegre que en Joan també sentia i veia amb els seus colors.
Aquella tarda però, el funky s’havia aturat, i la mare i el pare del Joan estaven asseguts a la taula amb cara de preocupació.El pare li va dir que la mare s’havia quedat sense feina, però que no passava res, que segur que de seguida en trobava una altra igual o millor que la que tenia. La mare feia cara d’estar molt trista, i a en Joan li va semblar veure passar una mica de gris pel davant… Va voler animar a la mare i li va dir: – no passa res mare! Segur que en trobes ben aviat, de feina! La mare li va fer un petó, va dir que estava molt cansada i que anava a descansar al llit.
La mare no es va aixecar del llit durant molts dies i una tarda, quan en Joan, sortia de l’escola i no trobava la mare amb el berenar, va pensar que potser era culpa seva que la mare hagués perdut la feina. Recordava aquell dia que es va posar malalt i ella es va quedar a casa per cuidar-lo, pensava en l’estiu quan ell tenia vacances… el cap d’en Joan anava passat del gris al negre i del negre al gris… no podia sortir d’aquí i cada cop ho veia tot més i més fosc. Que podia fer per ajudar a la mare? Va pensar, va pensar, i pensar …fins que li va fer mal el cap, i de sobte: -És clar! Ja sé com puc ajudar la mare! Faré cartells i els penjaré pel barri dient que la mare busca feina, així segur que algú li en donarà.
Va fer un cartell, i dos i tres… i moltíssims! Hi posava coses que ell pensava que podien ser molt importants com ara: «La meva mare busca una feina. Ella sap fer moltes coses, és alegre i divertida, ens cuida, i ens estima molt. Ara està molt trista, ha deixat d’escoltar música funky i mai té ganes de riure».
Va treure els seus llapissos de colors que feia molts dies que no els feia servir:
Vejam…rosa, groc, lila, verd i blau. I va escriure les lletres fent servir aquests colors.
-Segur que això funcionarà! Va dir en Joan il·lusionat. Els va penjar per tots els fanals del barri, parets, botigues i per allà on va poder. Va tornar a casa convençut que aquella nit mateix algú trucaria a la mare. Però va passar un dia, i dos i tres… en Joan estava trist, allò tampoc havia funcionat i va tornar a guardar els llapissos de colors a l’estoig.
Un tarda, quan en Joan sortia de l’escola, la va veure allà. Va veure que la mare era allà!! Li va explicar que una noia havia vist els cartells que havia penjat, i que li havien ofert una feina a la botiga de música del barri ja que feia molt de temps que buscaven una especialista en música Funky. De cop, en Joan ho va tornar a sentir i va començar a veure’ls, … rosa,groc, lila,verd i blau. Ara sí, per fi, havien tornat els colors.