El reflex del Bruno

Hi havia una vegada, un peix Gupy que es deia Bruno, vivia al fons del mar, i tenia uns colors ataronjats molt bonics. Era un peixet molt sociable i molt estimat, però ell es sentia diferent. Era molt nerviós, sempre nedava molt ràpid i li costava molt concentrar-se i aprendre com la resta de peixos, això el feia sentir malament i desplaçat.
El seu millor amic era En Roc, un peix roca, que sempre intentava ajudar-lo i estava al seu costat.
Des de feia un temps, veia a Bruno molt trist i desmotivat, i va pensar portar-lo a conèixer bé la resta d’animals marins, i ajudar-lo a entendre que tots i cada un d’ells eren ben diferents.
Al primer que es van trobar va ser el pop Pol, era gran i majestuós. Li va explicar a Bruno que ell era molt tímid i cada cop que tenia vergonya deixava anar tinta, i això el feia sentir malament, però en canvi, era molt hàbil i destacava per la seva capacitat de camuflatge.
Després van seguir nedant i es van trobar amb Marc , era un peix globus molt rodonet, però es sentia molt gras i no podia nedar tan ràpid com els altres peixos, en canvi no sabia que el seu físic, era la seva millor qualitat i la millor defensa.
Bruno li va comentar a Roc que estava molt sorprès de veure que tothom era tan diferent i van seguir el seu camí.
De sobte van veure a Ciro, un peix cirurgià que no parlava, li agradava nedar poc i sempre en la mateixa direcció. Tothom el considerava estrany, però era preciós i tenia una creativitat que no tenia ningú, ell també era únic.
Després d’un llarg dia nedant i nedant, es van trobar també amb l’ostra, sempre amagada sota la sorra. Ella es sentia lletja i creia que no l’importava a ningú, però no sabia veure que tenia una perla dintre, molt blanca i brillant.
També l’estrelleta de mar, sempre tan solitària, fràgil, sensible, seguint molts rituals..però especial.
En arribà a casa, Bruno , va explicar als seus pares que aquell dia havia aprés una gran lliçó. Havia entès que cada animal marí era diferent, amb els seus reptes, pors, inseguretats, obsessions etc; que cada peix neda a un ritme diferent ( ni millor, ni pitjor). Però tots formen part del mateix mar.
Aquella nit ,Bruno ,es va veure reflectit en una bombolla i va veure que els seus colors ataronjats ,estaven vius i brillaven més que mai. Llavors se’n va adonar que no seria fàcil, però que sent com era arribaria molt lluny.