Cada any són molts els contes que es queden a les portes de ser guanyadors del premi Pilarín Bayés. Històries que, entre totes les rebudes, aquest any gairebé 1.100, ens emocionen de manera especial i que volem compartir amb els amics i amigues del premi, tot i que no arribin a formar part del llibre de contes que editem i publiquem en cada edició.
És per això que, un any més, publiquem els 30 contes de la Llar finalistes a optar al Premi Pilarín Bayés. Són històries triades pel Jurat, que posem a la vostra disposició per tal que pugueu llegir-les i ajudar-nos a escollir els tres contes (un de cada categoria) que, sí o sí, han de formar part de la llista de guanyadors de la 23a edició del Premi Pilarín Bayés.
Us animem a llegir els contes i a compartir-los. També us convidem a donar el vostre vot a aquells que més us agradin.
El període de votació popular quedarà tancat el dia 8 d’abril a les 12:00 del migdia.
Tots els contes finalistes mereixen l’enhorabona per arribar fins aquí. Amb tot, només els contes més votats de cada categoria, juntament amb els contes que hagi escollit el Jurat, formaran part del llibre de Contes de la llar.
Us animem a conèixer el veredicte dels Premis Pilarín Bayés el 23 d’abril.
1 d’abril del 2014 – Barcelona Hola, estimat amic de paper. Soc en Roger. Avui el calendari marca per primer cop set anys de la meva vida i, tot i que m’han regalat muntanyes de joguines, el tresor més preuat és aquest diari de tapes dures i olor de tinta nova. Vull que coneguis el…
Alguna vegada us heu imaginat com es viu en un centre d’acollida? Doncs jo, que soc en Pau, us ho explicaré. Segurament no és com us ho imagineu, almenys no el meu centre. Avui us explicaré com el meu centre va passar de ser un centre d’acollida fred a convertir-se en una llar acollidora. Perquè…
La Janna vivia en la darrera casa del carrer, a l’extrem del barri; al costa hi havia una petita plaça i, una mica més enllà, començava un espai natural protegit anomenat la Mitjana. S’hi havia mudat feia una setmana. S’hi trobava bé però no s’hi havia acabat d’acostumar encara. Ja era pràcticament adolescent i no…
Una tarda d’un dimecres, en una ciutat plena de gent, la família Pont, formada pels pares Pere i Pili, i els seus fills, l’Ada, la germana gran i en Roc, el germà petit, arriben d’un intens dia de treball i estudi a la seva llar. La seva casa és com totes les altres, moderna, tot…
Em dic Coco. Ara tinc un nom i tothom me’l diu sovint, però abans no en tenia cap. Quan no tens nom, és com si no fossis ningú. Ningú et crida, ningú et busca i ningú se n’adona si desapareixes. Jo era només un gos que caminava pels carrers, mirant la gent passar, sense saber…
Per fi ja hem arribat a Buenos Aires. Buff! Què cansat estic; he estat més de 13 hores sentat a l’avió!!! No recordava que Barcelona fos tan lluny d’Argentina. Fa tres anys ens vam haber d’anar a viure a Badalona per culpa de la feina del pare i, ara, per fi, tornem a casa. Les…
A Montanyesa de Miravent, un petit poble del Pirineus de Catalunya on viuen 30 habitants, juguen a la plaça en Pau, la Neus i la Laia. En Pau té 9 anys i és el germà gran de les dues bessones, la Neus i la Laia de 5 anys. És estiu i gaudeixen de les vacances…
Barcelona, 6 de gener de 2026 Estimada cosineta Ari!, fa molt de temps que no t’escrivia una carta, avui tinc moltes ganes d’escriure’t per explicar-te: EL MILLOR CAP DE SETMANA DEL MÓN!!. T’enrecordes que al Sopar de Nadal els grans van estar xerrant del poble?, doncs uns dies després els nostres pares ens van portar…
Dalt d’una muntanya hi havia un orfenat pintat de color blau, amb un jardí on creixien flors de tots colors. Allà hi vivia en Joan, un nen amb un gran somriure, encara que havia perdut als seus pares quan era un nadó en un accident de cotxe. A en Joan li agradava dibuixar cases boniques,…
Juana vivia en una casa gran. Només entrar et trobaves amb la cuina decorada amb diverses plantes que et recordaven a una immensa selva. A la sala del costat estava el menjador, un lloc on es reunia tota la família després de sopar per a jugar a jocs de taula. Els encantava jugar al UNO.…
Estaven a punt d’acabar les vacances de Nadal. Aquell dia, En Marc i la Laia, com tots els divendres, van anar a casa els avis. Allà els esperava el seu berenar preferit: galetes amb llet. Després de deixar les tasses tan netes com si mai haguessin estat plenes, es van mirar sense dissimular l’avorriment. L’àvia,…
Aquell matí, la mestra va entrar a classe carregada amb un mural tan gran que gairebé tocava el sostre. Al mig hi havia quatre lletres dibuixades ben grosses: L L A R —Aquestes lletres no es poden omplir amb pintura normal —va dir—. Les omplirem amb tot allò que fa que una llar sigui una…
Arribat l’inici de curs, un nen procedent d’un indret d’Àfrica s’instal·la amb la seva família en un petit poble muntanyer anomenat Munperi, situat prop de les Muntanyes de Prades. Les cases són de pedra, els carrers estrets i a l’hivern fa molt fred. El 7 de setembre comença un nou curs escolar i el Hakim…
Hi havia una vegada un nen que es deia Oriol. Un dia, en tornar de l’escola, va deixar la motxilla a terra i va sortir a jugar com sempre. Li agradava molt la seva escola, el seu barri i, sobretot, casa seva. La seva habitació tenia dibuixos enganxats a la paret, una marca al marc…
La Paquita feia seixanta anys que vivia al mateix pis. Hi havia arribat jove, plena d’il·lusions i somnis per complir. El pis era petit i antic, amb mobles vells gastats pel temps, però era casa seva. Vivia sola. El seu marit havia mort en un accident de cotxe quan encara eren joves. No havien tingut…
Vet aquí que una vegada hi havia una colla de nens i nenes molt curiosos: la Greta, l’ Adrián , la Ria, l’Aarón i la Martina. Un dia, asseguts en el banc del pati de la seva escola , es van fer una gran pregunta: —Quina deu ser la millor casa del món? Com que…
La Blanca i el Joan tenen vuit anys i viuen a Cambrils. Van a la mateixa classe de l’escola la Bòbila, però la seva història va començar molt més lluny. La Blanca va néixer a Veneçuela i és de pell moreneta. Allà té la seva casa, la seva família i els seus costums. Però la…
Hi havia una família que vivia en autocaravana, la família Rodamon. No era una família qualsevol, ja que hi havia moltes coses que la feien una família especial. Feia uns anys que havien decidit fer honor al seu cognom i vendre les seves cases per comprar dues autocaravanes per anar a fer la volta al…
Al nord del bosc màgic del país Montcoco hi havia un castell molt gran. Tenia torres altes i finestres estretes, però hi passava una cosa estranya: tot era gris. Les parets eren grises, el terra era gris i fins i tot les cortines semblaven tristes. En aquell castell hi vivia una princesa, anomenada Pepa amb…
La Laia és una nena molt curiosa. Té un gosset peludet i petitet que es diu Rocki. Un dia estava per la seva casa tranquila. Quan va anar a la seva habitació va veure una cosa que no havia vist mai: en una de les parets hi havia una porta secreta!!! La Laia encuriosida va…
Hi havia una vegada uns nens i nenes de l’escola Vila Olímpica. Eren de primer de Primària i el seu nom de classe era les Guineus. Però no eren uns nens i nenes com els altres: portaven una capa llarga, tenien unes màscares invisibles i, el més important de tot, tenien superpoders: podien volar i fer…
Estimada casa del carrer dels Til·lers, Soc jo, la Martina. Fa sis mesos que no et veig. Avui el senyor Abel m’ha dit que puc escriure’t, perquè les llars mai no desapareixen del tot si les portes al cor. Vull explicar-te on visc ara. No perquè t’hagi oblidat, sinó perquè he après que el meu…
La Marina viu amb els avis en un poble de la costa. Els seus pares treballen lluny perquè al poble no hi ha feina. A la Marina li agrada molt el mar. Sovint surt a navegar amb l’avi a la seva barca, la Barcarola. Un matí el mar està molt tranquil. El sol escalfa i…
La casa va entendre que la tristesa també hi tenia un lloc. I va descobrir que l’alegria brillava més quan algú l’havia trobat a faltar. Tot va començar el dia que la Porta de fusta es va adonar que ja no s’obria gaire. Les seves frontisses cruixien suaument, però ningú no les sentia. El Sofà…
En Quim es va despertar al matí, amb una sensació molt estranya. No sentia l’olor de les torrades de la mare, ni el soroll del pare remenant tasses a la cuina. Tampoc a la seva germana petita, cantant i rient. Va obrir els ulls… i gairebé va fer un bot. El seu llit era al…
Vet aquí que una vegada hi havia una família que vivia en una casa petita enmig del poble. La casa no era gaire gran ni tenia jardí amb piscina, però tenia una porta vermella molt bonica amb flors de colors i unes finestres per on entrava el sol cada matí. A dins hi vivien el…
A casa nostra, el temps no camina: corre com si s’entrenés per a una marató. Els pares sempre van amb la llengua a fora: quan ens llevem, quan anem a l’escola, els caps de setmana… Sempre sembla que el rellotge se’ns tiri a sobre. La meva germana Carla i jo ens miràvem el calendari de…
Al cor d’un bosc preciós, a peus d’un volcà adormit, hi havia una caseta de fusta força vella. No era una casa qualsevol; era el gran projecte del Lluís, l’Alícia, l’Olívia i en Pep. Una família molt unida que, amb les seves pròpies mans, volia restaurar-la per omplir-la de vida. Durant la setmana, el ritme…
Vet aquí que una vegada hi havia un poble que es deia Vilot. El poble era tan petit que tot estava molt a prop: el forn de l’Enric, la plaça amb l’ajuntament a una banda i l’església l’altra, el bar del Juanito i l’escola. El Vilot era un poble tranquil on mai o quasi mai, passava…
La neu gèlida queia suaument sobre els sostres trencats, quan l’Ivanna i en Mykhailo van decidir marxar. Feia dos dies que caminaven entre carrers buits i plens de pols, buscant una mica d’escalfor. La guerra havia convertit la seva ciutat en un record. Tot allò que abans coneixien- l’escola, el parc, el terrat des d’on…