La Laia és una nena molt curiosa. Té un gosset peludet i petitet que es diu Rocki. Un dia estava per la seva casa tranquila. Quan va anar a la seva habitació va veure una cosa que no havia vist mai: en una de les parets hi havia una porta secreta!!! La Laia encuriosida va…
Hi havia una vegada uns nens i nenes de l’escola Vila Olímpica. Eren de primer de Primària i el seu nom de classe era les Guineus. Però no eren uns nens i nenes com els altres: portaven una capa llarga, tenien unes màscares invisibles i, el més important de tot, tenien superpoders: podien volar i fer…
Estimada casa del carrer dels Til·lers, Soc jo, la Martina. Fa sis mesos que no et veig. Avui el senyor Abel m’ha dit que puc escriure’t, perquè les llars mai no desapareixen del tot si les portes al cor. Vull explicar-te on visc ara. No perquè t’hagi oblidat, sinó perquè he après que el meu…
La Marina viu amb els avis en un poble de la costa. Els seus pares treballen lluny perquè al poble no hi ha feina. A la Marina li agrada molt el mar. Sovint surt a navegar amb l’avi a la seva barca, la Barcarola. Un matí el mar està molt tranquil. El sol escalfa i…
La casa va entendre que la tristesa també hi tenia un lloc. I va descobrir que l’alegria brillava més quan algú l’havia trobat a faltar. Tot va començar el dia que la Porta de fusta es va adonar que ja no s’obria gaire. Les seves frontisses cruixien suaument, però ningú no les sentia. El Sofà…
En Quim es va despertar al matí, amb una sensació molt estranya. No sentia l’olor de les torrades de la mare, ni el soroll del pare remenant tasses a la cuina. Tampoc a la seva germana petita, cantant i rient. Va obrir els ulls… i gairebé va fer un bot. El seu llit era al…
Vet aquí que una vegada hi havia una família que vivia en una casa petita enmig del poble. La casa no era gaire gran ni tenia jardí amb piscina, però tenia una porta vermella molt bonica amb flors de colors i unes finestres per on entrava el sol cada matí. A dins hi vivien el…
A casa nostra, el temps no camina: corre com si s’entrenés per a una marató. Els pares sempre van amb la llengua a fora: quan ens llevem, quan anem a l’escola, els caps de setmana… Sempre sembla que el rellotge se’ns tiri a sobre. La meva germana Carla i jo ens miràvem el calendari de…
Al cor d’un bosc preciós, a peus d’un volcà adormit, hi havia una caseta de fusta força vella. No era una casa qualsevol; era el gran projecte del Lluís, l’Alícia, l’Olívia i en Pep. Una família molt unida que, amb les seves pròpies mans, volia restaurar-la per omplir-la de vida. Durant la setmana, el ritme…
Vet aquí que una vegada hi havia un poble que es deia Vilot. El poble era tan petit que tot estava molt a prop: el forn de l’Enric, la plaça amb l’ajuntament a una banda i l’església l’altra, el bar del Juanito i l’escola. El Vilot era un poble tranquil on mai o quasi mai, passava…