Fa molt i molt de temps, en una ciutat de mar i turons anomenada Mataró, va néixer la Rocaina, una gegantona simpàtica, alegre, desperta i amb els ulls plens de curiositat.
La Rocaina vivia feliç al seu turonet. Coneixia tots els racons del bosc i li agradava ajudar els ocells a construir els seus nius. També s’ho passava molt bé jugant amb els esquirols a buscar pinyes i es feia amiga de les abelles, que li deixaven provar la seva dolça mel.
La gegantona va anar creixent, tant i tant que es va fer tan alta com els arbres del bosc. Des del seu turó, veia el mar, els vaixells, els edificis i la gent de la ciutat. Sempre s’havia preguntat com seria viure fora del seu turó i s’imaginava ballant per les places, els carrers i els carrerons, però mai trobava el camí que portava fins a la ciutat.
Vet aquí que un dia, després d’una becaina, la Rocaina va decidir preguntar als seus amics del bosc si sabien on era el camí que duia cap a la ciutat. Va preguntar als ocells, als esquirols, a les abelles, als cucs de terra… Però cap dels animals sabia exactament on es trobava el camí.
Cansada de tant preguntar, es va asseure sota un pi i de cop i volta, va començar a sentir una música molt bonica. Gairebé no la sentia, perquè venia de molt lluny, però aquella màgica música li va entrar dins del cos i la gegantona va començar a ballar i ballar. Feia voltes i saltirons i cada vegada sentia la música de més a prop, fins que
va obrir els ulls i va veure que, ballant i ballant, havia arribat fins a una escola, l’escola Rocafonda.
La Rocaina no s’ho podia creure! Sense adonar-se’n havia trobat el camí cap a la ciutat! I tot gràcies a aquella dolça i màgica música que sonava a l’escola.
Els nens i les nenes de l’escola de Rocafonda, que en aquell moment estaven assajant per a la festa del flabiol i el tamborí, es van endur una gran sorpresa en veure la Rocaina i van continuar tocant la música per veure com ballava aquella simpàtica gegantona. Els va agradar tant com ballava que li van demanar si volia acompanyar-los a la festa. La Rocaina, molt i molt contenta, va dir que sí.
Des d’aleshores, la Rocaina és la gegantona que balla amb els nens i les nenes de l’escola Rocafonda a les cercaviles de la ciutat, els rep i els acomiada, cada dia, des de les escales i els acompanya, amb un somriure, a les festes de l’escola