En una escola del futur, uns nens i nenes de tercer, al laboratori de ciències, estan fent un experiment. És l’any 2061 i els acompanya un mestre robot. Les famílies a les cases ja no tenen gossos i gats, com animals de companyia, sinó que tenen: cocodrils, tigres, lleons, micos, elefants…
Durant l’experiment, s’equivoquen en la quantitat de Nitrogen i el resultat no és l’esperat. De sobte, veuen moltes bombolles sortint com un volcà. Són de color vermell i han llegit que si les veuen d’aquest color, vol dir que l’experiment està fallant.
Així que un dels alumnes diu: -L’experiment està malament!!!! I un altre respon: -Sí, ho he llegit a la lletra petita…
El mestre robot es posa nerviós i tots els nens i nenes criden a l’hora: -Noooooooo!!!!!! El més intel·ligent proposa que surtin de la classe ordenadament com en un simulacre, per evitar intoxicar-se. Però hi ha algú que creu que ho pot arreglar, així que decidida la Mortina agafa un bol de Bicarbonat, li tira i…
BOOOOOM!!!!!!
Apareix l’àvia Pepeta, asseguda en un sofà de ratlles, amb una manta verda sobre les cames i un gosset a sobre, en Tom. La Mortina, de seguida, reconeix la seva àvia i l’abraça. En realitat no és la seva àvia, sinó l’àvia de la seva àvia. Recorda la seva cara per haver-la vist en fotos.
En aquell moment, l’àvia es posa a explicar la vida a les escoles del passat: Els patis eren de ciment, no s’hi podia jugar a futbol, jugàven a xapes, saltaven a corda, i a vegades, jugaven al parxís.
Els nens i les nenes estaven separats, a les classes hi havia pupitres on seien de dos en dos, no escrivien amb llapis, ni bolígrafs, sinó que feien servir plomes i tinters. I els més petits guixos. Si parlaven durant les classes, els castigaven picant-los els dits amb el regle o posant-los de cara la paret. No es podia parlar el català, ni tampoc s’estudiava l’anglès, sinó el francès…
Tots els alumnes queden amb la boca oberta escoltant les aventures de la Pepeta a l’escola, però pensen que ella ha de marxar, per això inventen un nou experiment. Amb aquest experiment envien l’àvia de nou al passat, però no funciona del tot bé, perquè el Tom es queda al futur. De cop, el Tom sent com el criden, és la Pepeta que li porta el menjar, estem al 2024 i tot ha estat un somni.