Aquell matí, la mestra va entrar a classe carregada amb un mural tan gran que gairebé tocava el sostre. Al mig hi havia quatre lletres dibuixades ben grosses:
L L A R
—Aquestes lletres no es poden omplir amb pintura normal —va dir—. Les omplirem amb tot allò que fa que una llar sigui una llar. Així que ara us demano que cadascun de vosaltres busqueu un racó de la classe on us pugueu relaxar i, amb els ulls tancats, penseu què és allò que més us agrada de la vostra llar. Quan ja ho tingueu clar, ho anoteu en un d’aquests paperets adhesius de colorins en forma de caseta que deixo escampats per tota l’aula i el deseu a la vostra carpeta.
I així ho van fer. A poc a poc, un rere l’altre, van anar escrivint el que tot just acabaven de pensar.
Havia arribat el moment de començar el mural!
—Què us sembla si, primer de tot, decorem el fons del mural? —els va preguntar—. Hi podeu dibuixar una llar tal com vosaltres us la imagineu, no cal que sigui la vostra. Deixeu lliure la creativitat!
I encantats amb la idea, hi van dibuixar cases petites i grans, noves i velles, pisos, masies, xalets, caravanes, cases amb teulades de pissarra a la muntanya, cases de fang, gratacels tots atapeïts de finestretes, cabanyes, tipis, iglús, i fins i tot cases inventades que només existeixen a la seva imaginació, com ara: una casa de llaminadures, una altra amb tobogans, una casa-màquina del temps, una casa-coet… Cada llar era diferent, però totes tenien una cosa en comú: a dins hi passaven coses realment importants.
—Bé, nois i noies, per avui ja n’hi ha prou. Demà acabarem el mural —va assegurar la Cori tota contenta en veure que estaven realment il·lusionats amb aquell projecte—.
L’endemà, va tornar a entrar amb el mural a classe i els va dir:
—Ha arribat el moment de compartir les vostres idees. Agafeu el paperet que vau escriure ahir i un per un l’anireu llegint en veu alta. D’aquesta manera podrem saber què és el que més us agrada de la vostra llar. Jo també ho faré. —va explicar—.
A poc a poc la classe dels trapelles es va anar omplint de moments i llocs preciosos. En acabar de llegir, tots estaven més contents que un pop amb vuit gelats!
Quan la tutora els va preguntar com podien afegir totes aquestes idees al mural, els seus estimats trapelles li van proposar enganxar els paperets de colors a dins de les lletres, però que cada lletra de la paraula LLAR representés un tema. I d’aquesta manera ho van classificar:
La primera L parlava de la calma i el descans.
A dins d’aquesta L, hi van posar la llum del sol quan entrem a casa, les estones de silenci i tranquil·litat, el llumet que encenem a la nit per llegir, la calidesa del llit, les migdiades al tipi i el moment de dormir amb el nostre peluix.
La segona L era la lletra de l’amor i la companyia.
S’hi veien rialles en família, pessigolles, jocs compartits, estones mirant la televisió junts i, sobretot, l’amor dels familiars, la seva companyia i tots els sentiments compartits dia a dia. La lletra A era plena de vida i alegria. Allà hi van escriure l’olor de casa, aquella que ens fa sentir bé només d’arribar. També les mascotes que ens reben amb il·lusió, moments de jugar amb elles i fins i tot els sorolls dels lloros, que fan que la casa mai estigui buida.
Finalment, van arribar a la R, la lletra de reunir-se i recordar. Hi van posar el menjador on ens trobem tots, les estones arraulits amb la manta al sofà mirant pel·lícules, les converses mentre compartim els àpats i els moments que ens queden gravats per sempre al cor.
Les lletres gegants van quedar curulles de colors vius. Semblava l’arc de Sant Martí! Un cop van penjar el treball a la pissarra, va passar una cosa realment màgica:
El mural va començar a brillar tot fent pampallugues! Les cases dibuixades semblaven moure’s, les rialles gairebé se sentien i l’oloreta de casa semblava sortir del paper. Durant un instant, la classe sencera va sentir una escalfor especial, com si totes les llars del món s’haguessin unit en una sola paraula:
L L A R
Tots van exclamar: Alça! Què ha passat???
La mestra va somriure i va xiuxiuejar: —Això és perquè heu entès el secret de la llar.
I tots van saber que la LLAR no és només un edifici, sinó tot allò que compartim, estimem i vivim junts… i fins i tot una mica de màgia.
