Enredats a l’escola

Era un dijous 27 de febrer i les mestres de l’escola estaven fent una reunió perquè estaven molt cansades del comportament de l’alumnat. Després de molt pensar van decidir anar de vacances totes juntes! Van decidir que, l’endemà, divendres 28, com que era festiu, anirien a passar el cap de setmana llarg a un hotel davant de la platja. Però, de l’emoció, les mestres del cicle superior no van “recordar d’avisar” els seus alumnes, però la resta de mestres sí que va avisar als infants d’educació infantil, cicle inicial i mitjà.
Així doncs, el divendres 28 de febrer l’alumnat de cicle superior es va presentar a l’escola. Tots i totes estaven a les 9 del matí esperant que en Jeroni obrís la porta. En Jeroni va obrir la porta, puntual, com sempre. Però… per què en Jeroni va obrir la porta si era festa? Doncs perquè el dia abans s’havia jubilat i el divendres volia aprofitar per recollir les seves pertinences.
Quan tots els nens i nenes van entrar a l’escola, es van adonar que no hi eren les tutores a l’aula, llavors van anar a buscar per tota l’escola a les seves mestres.
De cop i volta, van sentir un cop ben fort que provenia de l’entrada, la porta principal s’havia tancat sobtadament. En Jeroni havia sortit de l’escola ballant la seva cançó preferida “Saturday night”, i portava les claus al dit índex de la seva mà dreta fent-les giravoltar. Amb l’alegria de la jubilació, el ball i tot el moviment, les claus li van caure a la claveguera i no va ser conscient que l’alumnat es quedava tancat a l’escola i sense possibilitat de sortir.
Aleshores, van començar desesperadament a buscar la manera de sortir de l’escola i, després de moltes voltes, van veure que a la rampa que donava cap al cicle superior, hi havia una carta ben gran que posava: ENGEGUEU LES PDI DE LES CLASSES, TENIM UN MISSATGE MOLT IMPORTANT.
Van cridar tots els alumnes perquè havien d’anar de manera urgent a les aules per engegar les PDI i veure el missatge. El missatge deia en lletra ben gran: Estimat alumnat del cicle superior, us hem deixat un seguit de proves per tota l’escola. Si de l’escola voleu sortir avui, en 5 grups us haureu de dividir.
Però el missatge no acabava aquí, sinó que hi havia una pista per a cadascun dels 5 equips. Les pistes eren les següents:
– Pista grup 1: Al pati haureu d’anar i una piràmide gran haureu de trobar.
– Pista grup 2: Si us voleu inspirar, un lloc amb moltes lletres heu de trobar.
– Pista grup 3: Al lloc més fosc i tenebrós heu d’anar, si la pista voleu trobar.
– Pista grup 4: Allà on es fa el menjar, una pista trobareu.
– Pista grup 5: En un lloc d’espectacle, darrera d’un sofà, la pista s’amagarà.
Tots i totes es van mirar amb sorpresa, però tenien ben clar on havia d’anar cada equip. El primer grup es va dirigir ràpidament al tipi del pati i allà van trobar un tros de paper de forma curiosa i una frase al darrere: Jugar és divertit, però sempre amb respecte i compartint amb la resta! El segon grup va córrer cap a la biblioteca i també va veure un tros de paper amb el següent missatge: El coneixement és poder, i compartir-lo ens fa créixer junts. El tercer grup ja estava a l’entrada del túnel del terror, i amb passos atemorits, però ferms, tots junts i juntes van entrar en aquell
fosc passadís. Allà van localitzar un tros de paper que deia: El túnel heu de passar sense por, l’únic que hi ha és molta foscor. El quart grup va anar a la cuina i, després de remenar entre olles i cassoles, va trobar un missatge dins d’un pot: El menjar no es malgasta, cada àpat és un regal que hem de valorar. Finalment, el cinquè grup va entrar al petit teatre d’infantil i, darrere el teló, van descobrir l’última pista: Cada persona té el seu paper, escoltar i respectar els altres és clau per treballar en equip.
Amb totes les pistes trobades, els delegats i delegades de cada grup van reunir tots els i les alumnes al gimnàs. Allà van llegir en veu alta tots els missatges i es van adonar que els trossos de paper tenien una forma ben peculiar i que potser encaixaven. Quan van aconseguir unir tots els trossos de paper van detectar que encara quedava un últim missatge: Si junts i juntes treballeu i us respecteu, a la sala de mestres, la clau trobareu i amb amistat la porta obrireu.
Quan van arribar a la sala de mestres, van trobar una PDI amb un vídeo. Quan el vídeo van mirar, les mestres els van felicitar: Enhorabona, noies i nois, ara heu après una gran lliçó, el treball en equip és la vostra millor opció.
Aleshores, van comprendre que les mestres els havien “enredat” perquè vinguessin el divendres 28 de febrer a l’escola i que el veritable objectiu del joc, no era només sortir de l’escola, sinó aprendre a treballar en equip i a respectar-se els uns als altres.