La classe de les paraules boniques

El primer dia del segon trimestre va començar amb una notícia inesperada: arribava un alumne nou a la classe. Quan la mestra va anunciar-ho, tots es van sorprendre i es van posar contents, per tenir un amic nou.
– Que bé! – va dir el Bruno.
– Ja serem un més a la classe! Ara serem 21! – va dir en Pau.
La Sara va preguntar quina llengua parlaria.
Va arribar el dia que va arribar el nen nou a la classe. Es deia Jordi i venia de
Barcelona, ell semblava que tenia vergonya, però els seus companys i companyes el van ajudar. Primer, van començar a ensenyar-li les coses de la classe. Després, van muntar un cercle de diàleg per presentar-se i fer-li preguntes al Jordi.
– Per què has canviat d’escola? – va preguntar-li la Carla.
– Perquè la meva família volia viure en un poble més petit i així estar més tranquils – va contestar en Jordi.
– Quin esport t’agrada més? – li va preguntar la Júlia.
– M’agraden molts esports, el que més m’agrada jugar al pati és el futbol.
Els nens i nenes de la classe li van fer moltes preguntes, el volien conèixer i ser amics seus.
Llavors, la mestra Anna els va proposar fer una gimcana. Cada nen i nena havia de preparat una petita activitat sobre un racó especial de l’escola: la biblioteca,
el pati, el laboratori, el gimnàs… Així, en Jordi podria conèixer millor el seu nou entorn.
– Jo t’ensenyaré el laboratori! És molt gran i hi tenim moltes coses per fer experiments – va dir l’Aleix.
– El pati és molt gran amb tres parts, també és molt bonic. El vols veure? – li va preguntar el Joel.
El Jordi primer, somreia i estava callat perquè encara tenia vergonya. Però a poc a poc li anava desapareixent i se sentia més còmode.
Aviat va arribar l’hora del pati, els companys i companyes el van convidar a jugar a futbol. Junts, s’ho van passar molt bé. Fins i tot, van guanyar el partit contra quart, gràcies a un gol que va fer el Jordi!
– Que bo que ets Jordi!! – li va dir la Safae.
– M’agrada com jugues, Jordi! Demà et vull al meu equip! – li va dir el David de quart.
El Jordi, en aquell moment, es va sentir alegre i emocionat per estar a la nova escola. Li agradaven els nous companys i companyes que tenia, va pensar que aviat serien molt amics i amigues!
Van anar passant els dies, i el Jordi cada cop se sentia millor i més content a la classe de tercer. Ara, ja no tenia tanta vergonya, sinó que parlava amb tots i totes.
Un dia la mestra Anna, en un dels cercles de diàleg els va explicar el conte de “La gran fàbrica de les paraules” aquest conte parla d’un país on, per poder
pronunciar les paraules, primer les has de comprar i després te les has d’empassar per poder-les dir. Així doncs, després d’explicar el conte tots van haver de dir la paraula que ells i elles comprarien, sí només en poguessin comprar una.
– T’estimo! – va escriure el Joan.
– Amics – va dir la Nora.
Al final, el Jordi va voler explicar la seva paraula: GRÀCIES, i va dir:
– Jo compraria la paraula GRÀCIES, perquè aquests dies m’heu ajudat molt i m’heu explicat totes les coses de la classe i de l’escola
Tots es van sentir contents i contentes i li van fer una abraçada!
Al final, aquella notícia inesperada va resultar ser una de les millors. Des d’aquell dia, en Jordi es va convertir en un més del grup i, junts, van formar una classe increïble!