El misteri de l’escola

Conte ve, conte va, i si no és mentida veritat serà. La Maria i l’Eudald eren germans bessons, tenien 8 anys i anaven a l’Escola Joan Maragall de Ripoll. A tots dos els agradaven molt els llibres. El que els agradava més era llegir contes d’aventures perquè s’imaginaven que ells eren els protagonistes i vivien cada història com un fet real. Llegien molt i també preguntaven i investigaven sobre tot el que veien en els llibres.
Aquest any estaven molt contents perquè a l’hora del pati obrien la biblioteca de l’escola i podien anar a mirar contes, remenar i llegir. S’ho passaven pipa. La Maria i l’Eudald eren els primers a la fila del bibliopati. S’afanyaven a esmorzar i, de seguida, entraven a la biblioteca.
Observaven i remenaven tots els prestatges. Però a la biblioteca de l’escola, hi havia un llibre que els nens i nenes no podien tocar, era un llibre prohibit. Tothom sabia quin era i on era. Deien que no es podia tocar perquè era molt antic i valuós ja que explicava la història de Ripoll i també de l’escola. Només el podia agafar la mestra de la biblioteca.
—Sembla un llibre molt interessant, no sé perquè no ens el deixen agafar —rondinava tothom.
Però vet aquí que un dia l’Eudald va decidir fer una trapelleria i va dir:
—Maria, agafem el llibre prohibit abans que torni la mestra?
—Això que vols fer no està bé —va respondre la Maria.
—L’agafo jo, però acompanya’m —va dir l’Eudald.
Els dos germans van anar cap a l’altra punta de la biblioteca on hi havia el llibre prohibit. Hi van anar a poc a poc per no aixecar cap sospita. Quan van arribar davant del llibre prohibit, l’Eudald va estirar-lo a poc a poc. Ningú podia notar que l’havien tocat. De sobte, però, va començar a bufar un aire fred, tan fred com el torb de la vall de Núria i darrere del llibre va aparèixer un túnel.
La Maria i l’Eudald es van mirar molt sorpresos, es van picar l’ullet i, sense que ningú de la biblioteca els veiés, van entrar dins el túnel. Tot era molt fosc, però els arribava una mica de claror i van poder veure que a terra hi havia un plànol. Era el plànol del túnel. La Maria i l’Eudald no s’ho podien creure. Era veritat o estaven somniant?
—Eudald, tinc por! —va dir la Maria.
—No passa res, això és molt emocionant —va respondre ell amb un somriure.
Mentre avançaven de quatre grapes per dins el túnel, van començar a trobar objectes antics: medicines, uniformes d’infermera i jaquetes de soldat, algun casc, bales i granades antigues.
—Què és tot això? —preguntava la Maria.
—Uf, no ho sé pas! Això és molt vell —va dir l’Eudald.
En aquell moment, va sonar el timbre per tornar a la classe i van sortir del túnel sense pensar-s’ho gens. Van posar bé el llibre prohibit i, com si no hagués passat res, van anar a la seva classe. No van dir res a ningú i la mestra de la biblioteca tampoc es va adonar del que havia passat.
La Maria i l’Eudald es van passar la tarda pensant en el túnel i el que hi havia a dins.
A les cinc de la tarda, l’avi els va anar a buscar a la sortida de l’escola i van demanar-li que els expliqués, una altra vegada, històries de quan va lluitar a la guerra. L’Eudald li feia moltes preguntes perquè creia que aquell túnel tenia a veure amb la guerra en què l’avi havia lluitat de jove.
—Et van ferir alguna vegada, avi?
—Sí, una vegada i em van portar a l’hospital de sang que era a la vostra escola. Allà curaven els soldats ferits —va explicar l’avi.
—I com vas poder salvar-te?
—Es van construir túnels i refugis per amagar-nos.
—Encara existeixen aquests túnels? –va preguntar la Maria.
—Quan es va acabar la guerra, la gent se’n va oblidar i ja no sabem on són.
Aquella nit, l’Eudald i la Maria gairebé no van poder dormir: havien descobert un túnel de la guerra i la seva escola havia estat un hospital!
Va arribar el dijous i tocava bibliopati. La Maria i l’Eudald van fer fila com sempre per entrar a la biblioteca de l’escola i tornar a ficar-se dins el túnel. Havien d’esperar el moment oportú perquè ningú els descobrís.
Aquesta vegada, van anar avançant ràpid per dins el túnel. Però al cap de poc d’entrar, van sentir un soroll com si es tanqués una porta. Algú havia col·locat bé el llibre prohibit a la prestatgeria i la Maria i l’Eudald s’havien quedat atrapats dins el túnel. Com que ja es van adonar que no podrien sortir pel mateix lloc, van decidir continuar endavant i investigar.
—Segueix-me Maria, això és un gran descobriment! —va exclamar l’Eudald.
—Sí, quina aventura més emocionant —va respondre la Maria.
Efectivament, això era el que els va explicar l’avi, un túnel de l’època de la Guerra Civil.
L’Eudald i la Maria van continuar avançant seguint una petita claror fins que van trobar una sortida. Quan van sortir a l’exterior, van quedar enlluernats i no sabien on eren. En realitat, eren al final del túnel, davant del Monestir.
—Aquest túnel ens ha portat fins un refugi! —va cridar l’Eudald.
—Hem descobert el refugi de la Guerra Civil! —va cridar la Maria.
—Sí, expliquem-ho a l’avi, que estarà content! —van dir tots dos abraçant-se.
I així va ser com la gent del poble de Ripoll va retrobar el refugi antiaeri que havia quedat soterrat i oblidat durant tants i tants anys. I els nens i nenes van adonar-se que podem aprendre moltes coses si escoltem el que ens explica la gent gran.
I tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat!