Vida a l’escola

Hi havia una vegada una escola que estava molt a prop del mar, tant que s’hi escoltaven les onades des de dins les aules i a la façana s’hi reflectia un blau preciós els dies més assolellats de l’any. Les classes de l’escola duien per nom diferents animals i elements del mar: Peixos, Cavallets de mar, Veles, Galions, Caravel·les…
Justament fa tres anys, els alumnes de la classe de les Caravel·les van viure una gran aventura. Aquell grup de nens i nenes era molt intrèpid i tenia fam de viure milers de noves experiències. Volien compartir tant de temps junts que van demanar a la seva professora Laia de viure una nit plegats a l’escola.
Dit i fet, un cop arribades les cinc de la tarda, les famílies van començar a portar les motxilles carregades amb els sacs de dormir, les màrfegues i les carmanyoles plenes de sopar perquè ningú passés gana. Ja estaven llestos per viure una nit màgica!
L’escola encara era plena de gent, hi havia qui estava entrenant a bàsquet al pati, d’altres fent un taller de cuina al menjador i mestres acabant de preparar les activitats de l’endemà.
A poc a poc, les activitats s’anaven acabant i l’escola s’anava buidant. Els nostres protagonistes estaven jugant a fet i amagar per les classes on durant el dia hi havia tanta energia i rebombori, però una cosa els va estranyar. Semblava que, per art de màgia, aquells colors tan vius que decoraven les parets de l’escola s’esfumaven.
El groc de les llimones de l’arbre del pati d’entrada, el verd de les plantes, el vermell de les finestres, el marró de les grades, el taronja dels murals, el blau de la façana. Tots els colors estaven perdent aquella intensitat que feien tan bonica i viva l’escola.
Just en aquell moment, en Pau, el conserge de l’escola, va entrar per la porta d’una de les aules. Què li havia passat?! En Pau, un home sempre ben vestit amb colors ben alegres, semblava descolorit. Tenia la pell grisa molt claret i la roba en blanc i negre. Havia perdut els colors!, igual que totes les coses que formaven part de l’escola.
Els nens i nenes es van mirar, no entenien res. Van córrer a buscar a la Laia i la resta de Caravel·les. Es van trobar a la sala del teatre, estaven molt espantats, però volien descobrir què estava passant a l’escola.
Van començar a caminar per descobrir el misteri dels colors desapareguts. Per cada racó que anaven passant veien que tot estava descolorit. Així doncs, van decidir anar a la sala on podrien trobar molta informació, la biblioteca. Es van distribuir en grups per anar buscant entre els llibres. Un dels grups de seguida va trobar un senyal:
– Ep, mireu! Aquí hi ha una paraula marcada. Hi diu ENERGIA.
– Apa, jo també n’he trobat una altra, ALEGRIA.
– A veure… deixeu-me que fullegi el meu llibre. Ho he trobat, mireu que gran que hi ha escrit EMOCIÓ.
– I aquí al costat i diu AMISTAT!
En aquell moment va treure el cap per la porta en Pau:
– Caravel·les, us veig molt emocionats i emocionades, em sembla que ja heu trobat el misteri de la nostra escola, oi?
– Pau, hem descobert unes paraules secretes: ENERGIA, ALEGRIA, EMOCIÓ, AMISTAT…
– Voleu saber quina paraula us falta?
– Sí, si us plau!
– Us falta la paraula NENS I NENES. Els colors a l’escola els porteu vosaltres.
Va ser en aquell moment en què les Caravel·les van descobrir el misteri dels colors desapareguts. L’essència d’una escola la porten els nens i nenes i totes les persones que conviuen i comparteixen moments fantàstics, divertits i emocionants.