L’aventura de la Laia i el Rocki a la seva llar

La Laia és una nena molt curiosa. Té un gosset peludet i petitet que es diu Rocki.
Un dia estava per la seva casa tranquila. Quan va anar a la seva habitació va veure una cosa que no havia vist mai: en una de les parets hi havia una porta secreta!!!
La Laia encuriosida va cridar al seu gos Rocki i junts van obrir la porta.
– Vaja, és una habitació secreta!!
De sobte, hi va haver una tempesta de llamps de colors. De cop i volta, va caure el llibre de l’estanteria, i es va moure la joguina preferida d’en Rocki. Després, tot es va començar a moure, les llums s’encenien i s’apagaven, la porta s’obria i es tancava i les cortines de la casa es movien molt.
De sobte, els va absorbir un forat de colors tristos. La Laia i en Rocki no sabien què fer, i van tancar els ulls; quan els van tornar a obrir, al cap d’uns segons van veure que estaven en un camp màgic!
Van veure una casa encantada. La Laia es va apropar a la casa encantada i va veure que les portes s’obrien i es tancaven. Al final, les portes es van quedar obertes: La Laia i en Rocki van entrar a la casa encantada. Van veure una habitació secreta!! Van entrar a l’habitació, i van veure una ombra d’un nen i es van espantar i van caure de cul a terra. La Laia es va aixecar del terra, amb valentia, i li va preguntar com es deia, i el nen li va dir que es deia Pere, i ell li va preguntar el seu nom.
– Hola, em dic Laia.- Li va dir amb la seva veu dolça.
La Laia i en Rocki van anar a l’habitació d’en Pere, van veure l’armari que feia llums i purpurina, el van obrir i van veure una galàxia. Amb curiositat, la Laia i en Rocki van entrar a la galàxia. Es van quedar atrapats, i en Rocki va dir:
– Hola Laia!- I la Laia es va espantar, en Rocki podia parlar!
Van sentir la veu d’en Pere dient:
– Laia, Rocki, no us apropeu a l’armari de purpurina!- I ells van dir:
– Doncs ja hi som a dins!
– És l’armari màgic ! Per poder sortir-ne heu d’aconseguir una clau que aconseguireu amb aventures.- Va contestar en Pere. – Ja vinc!!! – Els hi va dir.
Llavors en Pere va entrar i es van posar a cantar tots tres (la Laia, en Pere i en Rocki) una cançó, es van encendre uns llums que indicaven un requadre amb unes lletres que deien “Qui menys us espereu, us ajudarà”, i va venir un extraterrestre purpurina anomenat Galaptus. La Laia va llegir el seu nom en un cartell que portava a la samarreta. Llavors, la Laia, amb por, va dir el seu nom.
– Hola, em dic Laia- va dir amb una veu molt fluixeta.
L’extraterrestre els hi va dir:
– Heu d’encertar l’endevinalla que ara us diré: Endevina endevinalla, què és per tu una llar?
– Laia, Laia, tu ja ho saps! -Va dir en Rocki animant-la.
– Mmm…. ja ho sé! – Va dir la Laia- És on jo em sento segura i tinc les meves coses i la meva intimitat.
– Molt bé! Aquí tens la clau. – Va dir en Galaptus. I va sonar una musiqueta de trompeta.
– Però si això és només una clau oxidada! – Va dir la Laia sorpresa.
– Un moment, que li dono un toc màgic…- I en Galaptus va dir unes paraules màgiques: Purpurina per aquí, purpurina per allà, aquesta clau ben brillant quedarà!!! – I la clau es va quedar plena de purpurina.
– Ara que ja la tens, dona’m pinso, que tinc gana – Va dir en Rocki
– Espera’t a casa, home, si no és l’hora ni de sopar! -Li va dir la Laia, mentre en Pere es va posar a riure.
Llavors, la Laia va agafar la clau i va obrir una porta de dins l’armari que va aparèixer màgicament, i va poder entrar a la seva habitació. I va sospirar:
– Per fi a la meva casa!
En Pere va entrar amb ells a l’habitació de la Laia, i va fer un portal per anar a la casa encantada i que la mare de la Laia no els descobrís. Es van acomiadar d’en Pere, que va marxar, i després va convidar en Galaptus a berenar a la casa encantada.
La Laia i en Rocki es van quedar a la seva habitació. La mare de la Laia, des de la cuina, va cridar:
– Laia, què vols per sopar?
I en Rocki va dir:
– Pinso de gos de cansalada!!!
– Què dius???- Va dir la mare.
– Res, res..!! Uns espaguetis!! Ja vinc, mami! – Va dir la Laia tapant la boca a en Rocki.
– Rocki, guardem aquest secret, només parla’m a mi, no parlis amb altres persones – Li va dir la Laia fluixet.
I van anar cap a baix amb en Rocki i van sopar tranquil·lament.
Un gos ha parlat, i el conte s’ha acabat.