A Montanyesa de Miravent, un petit poble del Pirineus de Catalunya on viuen 30 habitants, juguen a la plaça en Pau, la Neus i la Laia. En Pau té 9 anys i és el germà gran de les dues bessones, la Neus i la Laia de 5 anys.
És estiu i gaudeixen de les vacances d’escola. Tot i que fa calor, les temperatures són força agradables, ja que la xafogor desapareix i les nits són més fresques.
Les estones que es passen a Montanyesa de Miravent són força diferents a les que podem passar a altres poblacions o ciutats, per què? Doncs resulta, que les noves tecnologies no són la primera opció pels habitants d’aquest poble ja que la connexió a internet és molt dèbil i no poden optar per agafar ni ordinadors i telèfons mòbils per les estones d’oci.
Els infants juguen a la plaça, es remullen a la font d’aigua que brolla al mig d’aquest paratge, s’entretenen agafant capgrossos al piló del poble fins que algú també va a parar a dins de l’aigua, aquesta és la part més divertida. I ara us preguntareu…Com poden alimentar-se si no hi ha cap botiga al poble? Durant la setmana, arriben diferents furgonetes que porten els aliments al poble, com ara el forner, el carnisser, el fruter, el peixater, entre d’altres…Fins i tot el metge que cada setmana ve a passar consulta.La vida diària de les persones grans és molt tranquil·la, surten a passejar com a qualsevol altre indret, però en aquest cas poden gaudir del so de la natura com són els ocells, els picarols de les ovelles i respirar de l’aire pur d’aquest petit poblet.
En arribar la tardor i l’època de començar l’escola, en Pau, la Laia i la Neus cada matí han d’aixecar-se molt d’hora perquè un autobús escolar que passa per diferents pobles, els vindrà a cercar per tal de poder assistir a les seves classes en un municipi més gran i amb més serveis.
És una escola rural molt familiar, on tothom es coneix i a on tot l’alumnat gaudeix d’activitats que poden aprofitar fent ús del seu entorn. En diferents estones, una de les assignatures preferides dels infants és posar-se les botes d’aigua i cultivar l’hort que hi ha a l’entorn de l’escola, d’aquesta manera la cuinera aprofita la collita que entre mestres i alumnes treballaran durant l’any per utilitzar-la a l’hora del menjador de l’escola. D’això sí que podem dir que és menjar de proximitat i ecològic! A les classes d’Educació Física, en moltes ocasions la mestra decideix juntament amb l’alumnat fer una excursió per senders que van a parar a refugis pròxims a l’escola per descansar, esmorzar i tornar havent aprofitat una bona estona d’activitat física.
En finalitzar les classes, en Pau, la Laia i la Neus tornen a agafar l’autobús que els portarà a casa on els esperen per poder explicar les experiències viscudes.
Amb el pas de les estacions de l’any l’hivern ja ha arribat i les condicions en aquests petits pobles dels pirineus són força fredes i diferents, a les situacions que ens podem trobar en altres llocs de Catalunya.Un matí molt glaçat, com cada matí en Pau, la Neus i la Laia van agafar els seus abrics i motxilles i van sortir a la plaça de Miravent on els esperava l’autobús que els portava a l’escola. Durant el trajecte la neu va començar a caure amb molta força i en arribar a l’escola ja estava tot cobert de neu. L’alegria era immensa entre tots els infants i també els mestres. Era un dia molt especial que es va aprofitar per poder parlar i preparar activitats diferents a les que normalment solen fer.
L’estona passava i la neu no aturava fins que va ser l’hora de sortir però, les alertes van començar en veure que era impossible sortir al carrer i poder tornar amb l’autobús a casa. Les preocupacions eren cada vegada més evidents perquè la foscor regnava a l’escola i els infants veien que passarien la nit sense les seves famílies.
A partir d’aquest moment era clar que calia planejar un situació d’emergència que permetés que tots els nens i nenes estiguessin acollits, alimentats i descansats per poder passar la nit de la manera més confortable possible. Amb l’enginy i la picardia dels infants i de les mestres van anar passant tres dies plens d’alegria, diversió i aprenentatges que mai podran oblidar.
Quan la neu va donar treva i els infants van poder agafar l’autobús per tornar a casa, en Pau, la Laia i la Neus es van fondre en una abraçada amb la seva família i tot just va tornar a començar a nevar. I així van passar els dies sense poder sortir perquè la neu arribava gairebé a les finestres de les cases. Com creieu que van passar els dies a Montanyesa de Miravent? Sabent que les tecnologies eren escases i no hi havia escola, la comunicació entre les famílies va ser clau en poderdur una situació que semblava caòtica en convertir-la en una estança plena d’il·lusió, riures, alegries i aprenentatges. Tot això va ser possible amb activitats com cuinar amb l’àvia cada matí un bon pa de pessic ben fornejat i un pa de llenya; aprendre a fer neta l’estança d’una llar que faci goig; recordar de donar-li menjar a en Galet, el gos de la família i sobretot jugar amb aquest per fer-li passar les hores més curtes. Sobretot, de les activitats més importants, entretingudes i enriquidores que podrien fer era la xerrada amb el pare, la mare i l’àvia a la sala d’estar sobre aventures i anècdotes passades plenes de nostàlgia al voltant de la llar de foc.
I ara et toca a tu. Què faries si et trobessis en aquesta situació? Com t’agradaria que fos la teva llar?
