Olaya va a l’Alzina

Un bon dia, a l’escola l’Alzina de Molins de rei, va arribar una nena nova que es deia Olaya.
El seu primer dia d’escola no estava contenta, ni nerviosa, ni emocionada, sinó tot el contrari. La Olaya estava molt trista, no entenia res, i es trobava en un país i en un espai que no coneixia. Havia deixat el seu país feia una setmana. Un país en guerra, on ella hi havia nascut i que estimava.
A Molins de rei, s’hi va trobar una familia d’acollida que l’esperava, però ella enyorava als seus pares i germans que havien quedat fent la guerra.
Aquell matí del mes de gener, la directora de l’escola l’esperava al seu despatx per presentar-li la que seria la seva escola, la seva aula, i els seus companys i companyes de la classe dels Gats i gates sense botes.
Els primers dies, van costar, ja que la Olaya no parlava ni entenia el català, però els nens i les nenes de la classe, la van ajudar molt. Li van ensenyar la seva llengua, li van ensenyar els seus jocs, li van ensenyar la seva escola. Van compartir estones de pati, al parc i la van convidar als seus aniversaris.
Aquell primer curs, va servir perquè la Olaya se sentis còmode i estimada en aquella escola, i en aquell poble.
Van anar passant el cursos, i la Olaya era una més del grup. Tots van anar creixent junts, vivint aventures i descobrint nous reptes, fins que van arribar al final de la etapa de primària.
Aquella festa de fí de curs, va estar plena d’emocions i sentiments. La classe finalment se separava i cadascú havia triat un nou camí. Alguns seguirien estudiant junts als diferents centres de secundaria, altres marxarien a estudiar inclús fora del poble.
En aquella festa es van prometre que sempre serien amics, i que mantindrien el contacte com a mínim un cop cada any.
Durant l’època de la secundaria, tothom va ampliar les seves amistats, cada trobada que feien explicaven mil i una històries. Les seves primeres sortides, els seus primers amors…
La Olaya també havia viscut moltes vivències, però sempre tenia al cap la seva família. Hi havia èpoques que podia contactar amb ells, i d’altres on pasaven molts dies sense tenir notícies.
Aquella guerra va durar molts anys, i ella no podia tornar al seu país. Moltes de les notícies eren dolentes. Tot era destrucció i desgràcia en el seu país. No parava de veure gent molt mal ferida a la televisió.
Un cop acabats els estudis secundaris, va ser moment de decidir quina carrera volien estudiar. La Olaya ho va tenir molt clar des del principi.
Seria metgessa, per poder ajudar a la gent que durant anys havia patit aquella guerra al seu país… els últims anys la guerra en el seu país havia acabat, però hi havia molt per fer, per reconstruir…
Un 23 d’abril, la Olaya va agafar l’avió que havia estat esperant durant tants anys per poder cumplir el seu somni.
A l’aeroport, no hi faltava ningú. També una pancarta ben grossa que li desitjava molt bona sort a la Olaya. Tos els companys i companyes de la classe dels Gats i gates estaven allà a acomiadar-la.
Va entrar a l’avió, aquell avió on la tornaria al seu país ,on un dia hi va haver de sortir fugint.
Allà ja l’esperaven a l’hospital de la capital per poder ajudar a tota la gent que havia estat patint durant tants anys de guerra.
La Olaya va estar treballant molt de temps de valent. Moltes hores i hores! Va aconseguir ser una referent de medicina a nivell mundial.
Cada vegada que sortia als mitjans de comunicació no parava de rebre trucades, i visites dels seus amics de l’Alzina!
Així va ser, com la Olaya va aportar la seva ajuda al seu país i a la seva gent, després de passar uns anys molt dolents en guerra. Una guerra que mai hauria d’haver existit!