A una ciutat molt llunyana, hi havia un enorme parc amb gronxadors, camp de futbol i una bonica font. Allà sempre hi anaven a jugar una colla d’amics. Un matí de dissabte, mentre jugaven, un nen es va apropar a ells i els va dir que estava perdut.
En Joan va preguntar al nen:
– Per què portes aquest bastó, no pots caminar? I com et dius?
– Sí, el bastó és per caminar, però no tinc mal a les cames, sóc cec i el faig servir per a no topar-me amb els obstacles. I, per cert, em dic Guillem. Els nens li van preguntar pels seus pares, i en Guillem va dir que no podia trobar-los perquè estava desorientat i el parc era molt gran.
La Paula va començar a cridar:
-Pares del Guillem, pares del Guillem!
Però ningú va respondre. Així que la colla d’amics van començar a fer preguntes.
-Quins sorolls has sentit?
-He sentit el soroll d’aigua. I també uns nens que cridaven: – Goool!
-I què has olorat pel camí?
En Guillem va recordar l’olor d’unes roses i també olor de xurros.
-I què has notat amb el bastó i els peus?
-Pedres, he notat pedres petites!
En Joan va proposar que podien consultar el mapa del parc i anar assenyalant els llocs que podien sonar, olorar i tenir pedretes com havia dit en Guillem. Els nens van córrer a mirar el mapa, van trobar un jardí ple de rosers, una cafeteria on feien xurros, una font i tot això estava connectat per un camí de pedretes. Només calia seguir el camí i segurament trobarien els pares a un d’aquests llocs. I així ho van fer, anaven trobant tot el que havia dit en Guillem. Fins que van trobar als pares molt amoïnats i espantats buscant al seu fill. De seguida, la mare tota plorant es va abraçar al fill tot dient:
-Oh, fill meu quin ensurt, estava molt espantada, si et perds qui cuidarà de tu?
-Mare, però si jo ja em sé cuidar sol!
– Sí, però t’has perdut!
-Però ja sé buscar algú que em cuidi i m’ajudi, mira quina colla d’amics tinc per cuidar-nos entre nosaltres.
La mare va agrair als nens que tinguessin cura i haguessin ajudat al seu fill. De seguida en Joan va dir:
-Escolta Guillem, tinc dos gossets petits, te’n regalaré un perquè així el puguis cuidar i ell et guiarà pel camí.
Els pares van trobar que era una bona idea el portarien a una escola per aprendre a ser un gos guia. Des d’aquell dia en Guillem tenia un munt de feina, havia de cuidar un gos i l’amistat que havia creat amb la colla del parc. I amb aquesta nova amistat donem el conte per acabat!
