Hi havia una vegada uns nens i nenes de l’escola Vila Olímpica. Eren de primer de Primària i el seu nom de classe era les Guineus. Però no eren uns nens i nenes com els altres: portaven una capa llarga, tenien unes màscares invisibles i, el més important de tot, tenien superpoders: podien volar i fer màgia per ajudar els altres quan ho necessitaven. Ajudaven les persones quan hi havia un terratrèmol, rescataven animals que es quedaven atrapats en un arbre, evitaven accidents de trànsit, ajudaven a carregar les bosses del supermercat als avis i les àvies…
Un dia, les Guineus estaven al parc del costat de l’escola amb les seves famílies. Mentre elles parlaven, les Guineus entrenaven d’amagat per estar en forma i participar en noves missions: unes quantes feien flexions, unes altres pujaven a la muntanya més propera i un altre grup practicava el vol. De cop, l’alarma dels rellotges que portaven totes elles va començar a sonar: piiiiiiiiiiiip!
—Eiiiii! Tenim una alerta! —va dir la Guineu més jove.
Totes les Guineus es van reunir i una d’elles va dir:
—Hem detectat 3 persones sense sostre a prop de l’escola. Hem de fer-hi alguna cosa!
Ràpidament, els nens i nenes es van organitzar. Unes quantes Guineus van decidir anar al supermercat a comprar menjar, amanida, pizza i gelat per a aquestes persones sense llar, mentre unes altres van continuar volant per aquella zona per veure si trobaven més persones que necessitessin ajuda. En molt poca estona, van trobar deu persones més que vivien al carrer.
—Això no pot ser! —van dir totes alhora—. Hem de fer-hi alguna cosa! Després, una de les Guineus va tenir una gran idea:
—Ja sé què podem fer! I si anem a la papereria del barri i comprem diferents tipus de paper? Crec que tinc la solució per fer que tothom pugui tenir una casa!! Segur que passen molt de fred aquestes persones dormint al carrer.
Com que les Guineus havien estat treballant durant aquell trimestre el projecte del paper i n’havien descobert les propietats, van comprar una mica de tots els tipus de paper que coneixien: paper de cel·lofana, paper xarol, cartolines, paper pinotxo… Després, van anar a un descampat que hi havia al costat de l’escola i, amb tot aquell material, van fer maquetes de cases. Van fer les parets i els sostres de cartró, van posar paper de cel·lofana a les finestres i van fer amb papiroflèxia els mobles de les cases. Un cop acabades, les Guineus van fer un conjur totes alhora i van cridar:
—Firulí, firulà, que les cases siguin reals!
De cop, les cases van començar a créixer i es van convertir en cases de veritat. Les Guineus van començar a cridar d’alegria i van muntar una gran festa per celebrar que havien complert la seva missió més important fins aquell moment.
Després, van convidar totes les persones sense llar que havien trobat i, quan aquestes persones van arribar a la festa, les Guineus van cridar emocionades:
—Sorpresa!!!!!! Benvinguts i benvingudes a les vostres cases!
Tothom va estar molt content i les Guineus van guardar el secret de com havien aconseguit ajudar tantes persones sense l’ajuda de cap adult.
