L’avi i jo

8:30 sona el timbre i és el meu avi Joan que em ve a buscar com cada matí per anar a l’escola. Aquest és el moment que més m’agrada del dia: quan el meu avi m’acompanya a l’escola i pel camí em va explicant històries. Soc l’Àlex i tinc nou anys.
Quan l’avi arriba a casa ja he esmorzat, tinc preparada la motxilla i només em falta posar-me l’abric. Avui l’avi m’ha dit que m’explicaria una història de com era l’escola quan ell era petit i m’ha assegurat que m’agradaria molt. No li ho he dit, però jo he pensat que potser l’escola en aquells anys havia de ser molt avorrida perquè no hi havia gens de tecnologia, el material escolar era poc variat i segur que no tenien un pati tan gran com el de la meva escola.
Ha començat la història explicant-me que l’escola abans era molt diferent. No tots els nens i nenes del seu poble podien anar a l’escola i estudiar, i per això hi havia molt pocs alumnes a la classe i, a més, estaven tots junts des dels més petits als més grans. No hi havia tants mestres com ara i la majoria eren homes perquè les dones acostumaven a quedar-se a casa tenint cura dels fills i fent les feines domèstiques. Tanmateix, només estudiaven cinc o sis assignatures i no feien ni informàtica ni tampoc robòtica!
A l’escola del meu avi les instal·lacions eren molt pobres i el seu manteniment era escàs. Passaven molt fred a l’hivern i força calor a l’estiu, però molt més que ara perquè no tenien calefacció ni ventiladors a les aules. A l’únic espai habilitat com a classe, hi havia poques taules, algunes cadires i una pissarra de guix.
També m’ha explicat que a l’hora del pati acostumaven a sortir al carrer i jugaven a pilota o a fet i amagar i que les nenes i els nens jugaven separats. Com pot ser que les nenes no poguessin jugar a futbol, a bàsquet o al mata conills, si les de la meva classe sempre em guanyen a tot!
Per aprendre havien de fer servir un llapis, un full i el més important les orelles per ESCOLTAR el professor, ja que si no escoltaven els mestres els castigaven. Tot i alguns càstigs l’avi m’ha dit que s’ho passaven molt bé perquè l’escola era un lloc molt agradable.
Tot el que em va explicar l’avi m’ha fet pensar que abans l’escola no era tan diferent d’ara. Els alumnes estudiaven matemàtiques, llengües i valors com nosaltres. Jugaven al pati a pilota, a fet i amagar o a tocar i parar, jocs que a la meva escola també són els típics a l’hora del pati. El meu avi manté els amics i amigues que va fer a l’escola. Tant de bo els meus em durin tant com els de l’avi! Ell anava a l’escola per aprendre de lletra i tenir un futur i al final ha acabat sent mecànic. Jo també vaig a l’escola per aprendre i de gran m’agradaria ser programador. Per tal d’aconseguir-ho hauré d’estudiar moltíssim!
Sé que l’escola significa el mateix per al meu avi que per a mi: esforç, aprendre, forjar amistats, treballar i sobretot passar-s’ho molt bé!
Aquesta és només una de les històries que m’explica el meu avi Joan. És increïble! En tinc una per a cada dia i això que fa ja cinc anys que m’acompanya a l’escola! El meu avi sempre aconsegueix que aquest camí se’m faci curt.
M’ho passo molt bé escoltant històries. Potser algun dia el meu avi escriurà un llibre amb totes les històries que m’explica. És la millor manera que durin per sempre.