La Marina viu amb els avis en un poble de la costa. Els seus pares treballen lluny perquè al poble no hi ha feina. A la Marina li agrada molt el mar. Sovint surt a navegar amb l’avi a la seva barca, la Barcarola.
Un matí el mar està molt tranquil. El sol escalfa i la Marina mira les onades. De sobte, veu una ombra molt gran dins l’aigua.
—Avi, mira! Què és això?
—És una cria de balena geperuda —diu l’avi.
La Marina s’acosta a poc a poc. De cop, sent una veu forta i profunda:
—Ajuda’m!
La Marina s’espanta una mica, però veu que la balena està trista.
—Què li passa? —pregunta a l’avi.
L’avi mira bé i diu:
—Sembla que no pot nedar bé. Mira! Té un bidó enganxat a l’aleta.
La Marina s’hi fixa. És veritat! El bidó li ha fet una ferida.
—L’hem d’ajudar, avi! —diu decidida.
L’avi pensa una estona.
—La portarem al port. La veterinària la podrà curar. Però… com ho farem?
La Marina s’acosta a la balena i li parla amb veu suau:
—No tinguis por. T’ajudarem. Vine amb nosaltres fins al port.
La balena fa un so llarg i profund. Sembla que ha entès el que li ha dit.
L’avi truca als pescadors del poble. Al cap d’una estona arriben moltes barques. A poc a poc, guien la balena fins al port. Allà, els pescadors treuen el bidó amb molta cura. La veterinària li cura la ferida. Quan la balena ja està millor, fa un so fort, però aquesta vegada sona alegre.
—Moltes gràcies! —sembla que digui—. El mar és casa meva… però també és casa
vostra!La balena torna mar endins, fent petits salts sobre les onades.
L’endemà, la Marina ho explica a l’escola.
—Com us sentiríeu si casa vostra estigués plena de brutícia? —pregunta.
—Malament! —responen tots.
Per això decideixen una cosa molt important: dissabte al matí aniran a netejar la platja. I aquell dissabte tot el poble hi participa: nens, nenes, pares i avis. Mentre recullen plàstics i deixalles, la Marina mira el mar. Veu un grup de balenes fent salts.
La balena ja ha tornat amb la seva família.
I el mar, la seva llar, és una mica més net i feliç.
