Escola de màgia

Fa molt i molt de temps, en una ciutat molt gran anomenada Magicland, hi havia una escola de màgia, la única de tot el món.
Aquesta escola no era com les altres, era especial. Els nens i les nenes aprenien a utilitzar els seus poders, perquè cadascú en tenia un de diferent.
La Clara tenia el poder de l’oïda, era capaç d’escoltar-ho tot, fins i tot els secrets que es contaven els seus companys, i les converses dels profes. Ella podia triar i decidir quin soroll volia escoltar.
La Júlia tenia el súper poder de volar, per fer-ho havia de cridar molt fort i s’enlairava fins als núvols.
La Maite tenia el poder de la intel·ligència, el seu cap funcionava com un ordinador, tot allò que els altres tenien dificultat per saber, ella els ajudava a trobar la resposta, mai els hi deia, sols els ajudava.
I el Max tenia el poder de teletransportar-se picant de mans, quan veia que hi havia una mica d’enrenou, com que no li agradava marxava al lloc on hi havia més calma.
Tots ells feien 2n de primària i tenien un mestre que es deia Leo. El Leo era simpàtic i tenia molts altres poders, i ajudava als seus alumnes a trobar un poder i utilitzar-lo correctament.
Un dia, enmig de la classe de magicologia, va aparèixer la directora de l’escola i va anunciar a tots els infants que havia arribat un nen nou a l’escola, es deia Bernat i encara no tenia cap poder. El Leo el va presentar a tothom, i els seus nous companys i companyes li van explicar qui eren, i quin superpoder tenia cadascú.
El Bernat, era un nen molt tímid i volia saber com aconseguir també un d’aquells poders màgics.
Per això, havia triat anar a aquella escola. El Leo li va preguntar quin desitjava aprendre, i ell li va respondre que li agradaria aprendre el poder de la invisibilitat.
Li van explicar que no tothom estava preparat per tenir un súper poder, que s’hauria d’esforçar, estudiar i treballar molt.
Un dia van anar d’excursió, i van aprofitar per agafar alguns dels ingredients màgics necessaris per a la poció que necessitaria el Bernat per aconseguir el poder de la invisibilitat. Van agafar restes de baba de camaleó, aigua de la font dels desitjos, pètals de margarides i resina del gran arbre misteriós.
Quan va arribar a l’escola, en Bernat va agafar tots els ingredients, els va barrejar i es pensava que amb tot això aconseguiria el seu súper poder. Llavors la Júlia li va explicar que encara li faltaven els ingredients més importants: 300g d’amor, 100g d’amistat, 400g de respecte, 250g de responsabilitat i 175g d’esforç. En Bernat es va sorprendre, i la Júlia i el Max li van explicar que havia de tenir paciència, ser bon company, tractar bé als altres i respectar les normes de l’escola.
Passats sis mesos i després que en Bernat s’esforcés molt, va demostrar a tothom que ja tenia tots els ingredients llestos per realitzar la seva poció màgica.
Va arribar el dia tan esperat per a en Bernat, era el dia en que els seus amics i el seu mestre Leo l’havien d’ajudar a fer la poció tan esperada per a aconseguir els seus poders. En Bernat es tornaria invisible! Tots van ajudar amb el que van poder: la Maite s’encarregava de calcular el pes dels ingredients; la Júlia en un moment de confusió que no trobaven les baves de camaleó, va marxar volant i va tornar amb les baves per a la poció. La Clara amb la seva súper oïda, després d’escoltar moltes converses del Bernat amb els seus amics va confirmar que havia estat un nen amable i respectuós amb tothom. En Max a qui no li agradaven els embolics i podia teletransportar-se, va afegir que en Bernat
havia aconseguit els 100 gr d’amistat, perquè ja era un bon amic seu. Així doncs, després de comprovar que tot era correcte, el seu mestre va ajudar a barrejar-ho tot dins d’una olla gegant. L’olla va fer un pet i va sortir espurnes, fum i unes paraules que deien: F E S T R E S S A L T S!
En Bernat així ho va fer i va desaparèixer dels ulls de tots i totes que el miraven.
Tots es van quedar bocabadats, esperant que en Bernat tornés a ser visible, i quan va tornar a saltar tres cops… Puf!!! Va tornar a aparèixer. Tots el van aplaudir, en Bernat ja era un més amb el seu súper poder.
Però el seu mestre Leo li va voler recordar que havia d’utilitzar bé el seu poder, sinó el podia perdre. En Bernat l’utilitzaria per apropar-se a animals salvatges, per amagar-se quan estigui en perill, per jugar, per ajudar a qui ho necessiti… Però mai per fer malifetes.
I vet aquí una poció, i vet aquí uns mags aquest conte ja s’ha acabat.