Barcelona, 6 de gener de 2026
Estimada cosineta Ari!, fa molt de temps que no t’escrivia una carta, avui tinc moltes ganes d’escriure’t per explicar-te: EL MILLOR CAP DE SETMANA DEL MÓN!!.
T’enrecordes que al Sopar de Nadal els grans van estar xerrant del poble?, doncs uns dies després els nostres pares ens van portar de sorpresa per Cap d’Any!. Feia uns tres anys que no havíem anat.
Vam anar els pares, la meva germaneta Clàudia de 7 anys, el nostre Cadell Boleta i jo Meri.
El viatge en cotxe se’ns va fer una mica llarg i pesat, com que el nostre gos Boleta és tan petita vam haver de fer més parades.
Quan vam arribar ens vam adonar que no hi havia cobertura mòbil i no et vaig poder fer una videotrucada amb el mòbil dels pares per explicar-t’ho, quin disgust!. Ara entenc per què la mare ens va dir de portar llibres i jocs de taula. La meva germaneta Clàudia i jo vam estar explorant la casa dels avis, la recordava més gran.
Feia molt de fred, els pares van encendre la llar de foc mentre nosaltres desfèiem les maletes. A la nostra habitació hi havia unes nines antigues de la nostra mare que la veritat, feien una mica de por!. Mirant als calaixos van trobar unes fotos de les nostres mares de petites jugant a llençar monedes a la boca d’una granota, a dalt d’un arbre amb pomes, a la Font del poble, pujades al tractor del seu tiet Millán, en bicicleta agafant mores amb altres nens de la seva colla del poble…
Vam baixar a buscar la mare per ensenyar-li, es va posar molt contenta, i ens va explicar les fotos davant de la llar de foc.
Ens va dir que la granota estava guardada al corral i vam anar a buscar-la . El corral estava ple de pols i trastos vells. La mare ens va explicar que quan eren petites , els nostres besavis allà hi tenien gallines i porcs.
Sota una tela amb molta pols estava la granota, la vam treure al carrer i vam estar jugant els pares i nosaltres , intentant ficar les monedes a la boca de la granota, la mare era la millor, clar!, va ser la guanyadora de la seva categoria a les festes del poble durant tres anys seguits, ens va ensenyar els trofeus, els avis els tenien guardats a les golfes.
Saps que vam perdre a Boleta? Quin ensurt!
Sempre que sent el soroll de la bossa del seu menjar ve corrents, però aquesta vegada no va venir, van començar a buscar-la cridant el seu nom per tot arreu:
BOLEEEETAAA! BOLEEETAAA! BOLEEETAAAAAAA!
Després d’una estona vam escoltar uns lladrucs que venien de fora de la casa, darrere del corral, ERA LA NOSTRA BOLETA!!
Lladrava a un arbre semblant al de la foto, i estava escarbant entre les arrels, vam veure que sobresortia alguna cosa. Com que era una mica fosc, el pare va agafar una llanterna del cotxe i la mare una pala del corral. Vam desenterrar una capsa plena de fang, la vam portar a la cuina per netejar-la, i vam seure davant la llar de foc per obrir-la i veure que hi havia dins.
Era una llauna de cacau oxidada amb un dibuix borrós.
La mare va fer un crit de sorpresa, però no ens va dir res.
Dins hi havia un tros de paper de diari amb una data 17 de maig de 1990, quina casualitat, era la data d’aniversari de la meva mare.!!
Hi havia unes monedes que els pares ens van explicar que eren les monedes de quan ells eren petits, i es diuen pessetes, unes bales, uns cromos, i una nota de la teva mare Ari!! Amb unes pistes per trobar un tresor.
La mare es va emocionar, ens va explicar que era una capsa sorpresa que la teva mare li va fer pel seu cumple, però que no la van poder buscar perquè feia mal temps i després es van oblidar .
Com que ja era molt tard, vam sopar i ens va manar a dormir, molt nervioses per què la mare ens va prometre que l’endemà buscaríem el tresor, la Clàudia no va parar de parlar i imaginar que podria ser el tresor.
Ens vam aixecar molt d’hora, els galls dels veïns no paraven de cantar: ki-ki-ri- ki.
Mentre esmorzàvem i el pare encenia la llar de foc, vaig llegir la nota en veu alta:
Estimada germaneta, avui és el teu aniversari: Per molts anys!!. Per celebrar-ho t’he preparat una recerca del tresor com a regal especial, espero que t’agradi molt.
Llegeix bé les pistes:
- Avui no oblidis fer-te el llit i escolta el “click”.
- Utilitza aquest estri per buscar les teves botes i travessa el riu.
- Segueix les fletxes del sender fins a arribar al Pi Vell.
- A vint passes de l’arbre trobaràs el cartell amb informació del paisatge, dels animals de la zona i del Pi Vell, apropat.
- Busca les paraules seguint les indicacions.
- Ves a casa i obre l’enciclopèdia d’animals terrestres per la pàgina 142.
La mare va riure molt i ens va fer pujar a fer el llit. Quan la Clàudia es va apropar al coixí del llit, en trepitjar, va cruixir el terra i es va moure un tauló de parquet, la mare ens va fer mirar sota, hi havia una clau vella i molt gran. La mare ens va dir que era la clau antiga del corral. Primera pista resolta!
Vam acabar d’esmorzar la llet amb el pa torrat i ens vam preparar per anar al corral i començar la recerca.
Al corral casualment hi havia unes botes de les nostres mares de quan eren
petites, i eren de la nostra talla, vam manar cap al riu i el vam creuar. Pista 2 resolta!
En creuar vam veure unes fletxes en uns troncs i en unes pedres grosses, les vam anar seguint fins a veure un arbre enorme. Pista 3 resolta!.
Era un pi gegant!, Era el famós Pi Vell !.
A uns metres de l’arbre hi havia un cartell informatiu sobre el paisatge, els animals que hi viuen allà i del Pi Vell. Pista 4 resolta!.
Vam buscar les paraules que deia la pista i les vam apuntar:
Frase 4 -paraula 5: “FAMÍLIA”
Frase 10 -paraula 7: “IMPORTANT”
Frase 12-paraula 1: “LA”
Frase 13-paraula 3: “ÉS”
Frase 20 -paraula 1: “EL”
Frase 23-paraula 5: “MÉS”
Pista 5 resolta
Vam tornar a casa, la mare ens va dir on era l’enciclopèdia d’animals terrestres i van seure davant de la llar de foc, quin fred que feia al poble i quina caloreta que feia davant del foc!.
Vaig buscar la pàgina 142 on hi havia un altre nota:
Estimada germaneta, ordena les paraules i forma una frase.
Tots vam dir alhora: La frase és: LA FAMÍLIA ÉS EL MÉS IMPORTANT!!. Vam començar a riure, quina raó tenia la teva mare Ari!!
Ha sigut tan divertit que tinc moltes ganes de tornar, a veure si coincidim aviat!!.
Bé, espero que aquesta carta t’arribi aviat i tu també m’enviïs una altra carta,
ADEU!
De la teva cosineta Meri, un petó molt gran.
