Ens trobem a l’any 2145 i el nostre col·legi celebra dos-cents cinquanta anys de vida! La direcció ha decidit que, aprofitant aquest esdeveniment, contractaran el primer robot professor de l’escola, igual que han fet diferents centres de la nostra ciutat. Sembla que aquesta proposta ha funcionat molt bé en altres escoles, ja que té avantatges…
Una vegada hi havia una escola, però no era una escola normal. I per què creieu que no era normal? Deixeu-me que us expliqui aquesta màgica història que ens va passar fa molts anys. L’escola de l’Aigua era una escola que podia semblar normal. Estava a dalt de tot d’un edifici gran i antic al…
El primer dia del segon trimestre va començar amb una notícia inesperada: arribava un alumne nou a la classe. Quan la mestra va anunciar-ho, tots es van sorprendre i es van posar contents, per tenir un amic nou. – Que bé! – va dir el Bruno. – Ja serem un més a la classe! Ara…
Conte ve, conte va, i si no és mentida veritat serà. La Maria i l’Eudald eren germans bessons, tenien 8 anys i anaven a l’Escola Joan Maragall de Ripoll. A tots dos els agradaven molt els llibres. El que els agradava més era llegir contes d’aventures perquè s’imaginaven que ells eren els protagonistes i vivien…
Hola, em presento, soc la Nerea, i ara us explicaré la història més esbojarrada que he viscut mai a dintre de l’escola, i a fora també. Un dia qualsevol, a l’hora del pati, les dues classes de quart jugàvem a les rodes, al tobogan i a la plaça de l’amistat quan, de sobte, un soroll…
Sóc Sofia, tinc 10 anys i he trobat un tresor a la meva escola de La Ràpita. Tot va començar el dia que el director ens va presentar al Bru Smith Rocafort i va dir que a partir d’ara seria el nostre nou company de la classe de 4t C. En l’únic que s’hi va…
L’Alícia tenia deu anys i una cadira de rodes que l’acompanyava a tot arreu, però això a ella no li importava gens. De fet, la cadira no era més que una eina que la feia sentir lliure. Però, durant molt temps, l’escola no havia estat un lloc on es sentís benvinguda. A la seva escola…
Fi I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte tot just ha començat. Per molts motius, els nens d’aquest increïble poble eren feliços i menjaven anissos. Fins i tot, quan havien d’escriure un conte, començaven pel desenllaç i deixaven pel final el plantejament. Així d’especial i entranyable era l’escola CMAS…
Riiiiiing!!!! Ha sonat el despertador. Jo m’aixeco ven emocionat per acompanyar a la Clàudia a l’escola. La Clàudia és molt mandrosa i no es vol aixecar. Vinga Clàudia! Li dic en el meu idioma, que farem tard! La Clàudia s’aixeca fent tintines i m’acaricia el cap. Surt de l’habitació i va a esmorzar. Mmmmmm! Quina…
A l’escola, a vegades, hi ha moments inquietants. Avui la «senyo» ha triat un tema de redacció que ella deu trobar molt interessant, però que a la classe ens ha semblat poc graciós: Per què és important l’escola?. Podia haver dit: «Les vacances», «El cap de setmana», «La tardor», que són temes de redacció habituals…