Desmuntem murs

En un petit poble de Mèxic hi vivien dos bessons, la Guadalupe i en Jose. Des del pati de la seva escola veien un mur gegant que els separava d’Estats Units. Els seus cosins, la Lily i en William, vivien just a l’altra banda. No s’havien vist mai en persona. Sabien coses que els explicaven els seus pares i havien vist vídeos i fotografies, però poc més. La Guadalupe, que ja tenia deu anys, feia temps que pensava que era molt injust que un mur impedís que es trobessin amb els seus cosins. En va parlar amb en Jose i van demanar als seus pares fer una videotrucada a Estats Units per parlar amb la Lily i en William. Primer, les dues famílies van estar parlant i emocionant-se, feien temps que no s’escoltaven les veus. Després d’una estona van deixar als quatre infants sols, tal i com havia demanat la Lupe. Els quatre cosins van estar estona parlant i de la conversa es va anar tramant un pla que estaven disposats a portar a terme. Aquella nit els va costar agafar el son ja que tenien una missió difícil per l’endemà. Els bessons mexicans anaven a una escola petita on es barrejaven en una aula nens i nenes de diferents edats. Van demanar fer una assemblea de classe per parlar d’un tema important. Van explicar que volien lluitar per aconseguir obrir un accés a l’altra banda del mur. Els van parlar dels seus cosins que tenien l’escola a pocs quilòmetres de la seva. Si aconseguien obrir el mur podrien conèixer un altre país i molts nens i nenes. La mestra va estar contenta amb la iniciativa però veia molt difícil aconseguir canviar la mentalitat dels que governaven. Ella també hi tenia família a l’altra banda del mur i va decidir recolzar als seus alumnes demanant una reunió amb l’alcaldessa del poble. Aquell mateix dia, en William i la Lily es van moure per la seva escola, que era molt més gran i van enganxar cartells convocant a una reunió per parlar d’una idea important.
La reunió va tenir èxit i van aconseguir convèncer a molts companys de que calia fer alguna cosa per trencar aquesta barrera entre Mèxic i Estats Units. Amb el suport dels companys, les famílies i mestres, aquella lluita es va anar fent grossa. Van sumar forces entre les dues escoles, es van celebrar manifestacions pacífiques, van mobilitzar als alcaldes i alcaldesses dels pobles i ciutats que estaven situats a prop del mur, van sortir a la ràdio i la televisió a fer soroll… Fins que unes setmanes després van dur a terme el seu pla secret. Quan encara era fosc, l’alumnat de les dues escoles amb tota la gent que havien convençut, es van trobar a banda i banda del mur. L’àvia d’una nena de la classe d’en Jose i la Guadalupe, que era molt sàvia i coneixia molts trucs; va elaborar una pasta que desfeia el ciment. Grans i petits van anar untant el mur amb la pasta màgica i amb sorpresa van comprovar que podien anar traient fàcilment les pedres del mur. Un fuster d’Estats Units va arribar a la trobada a una escala gegant de fusta que els permetia arribar a les pedres més altes. Cada vegada es sumava més gent dels dos països per ajudar a treure pedres. Unes pedres que els alcaldes i alcaldesses van decidir que servirien per arreglar les cases que ja estaven una mica velles o derruïdes. Aquelles imatges van fer la volta al món per la televisió i les xarxes en qüestió de minuts. Hi va haver molts nens i nenes d’altres racons del món on hi havia fronteres i murs, que mentre veien aquella revolució pensaven que el dia següent en parlarien a l’escola i qui sap…potser podrien fer alguna cosa… No totes les pedres del mur entre EUA i Mèxic van servir per reparar cases, n’hi va haver un grapat que van servir per fer una bonica escultura dels quatre cosins que van atrevir-se a trencar murs i van canviar la vida d’un trosset de món.