Una tarda d’un dimecres, en una ciutat plena de gent, la família Pont, formada pels pares Pere i Pili, i els seus fills, l’Ada, la germana gran i en Roc, el germà petit, arriben d’un intens dia de treball i estudi a la seva llar.
La seva casa és com totes les altres, moderna, tot connectat a internet i tots els aparells digitals.
La mare li demana al seu robot de cuina que prepari el sopar, mentrestant el pare mira el partit de futbol, i el fill està al racó de videoconsoles jugant al Minecraft. L’Ada està tancada a la seva habitació mirant el mòbil amb la música dels seus nous altaveus a tota potència.
De sobte la Pili es dona compte que s’està apropant una tempesta molt forta, i avisa a tota la família, però com que cadascú està al seu rotllo no la senten, uns instants més tard la música dels altaveus ja no és sent, el pare deixa de cridar “GOL!” quan el futbol desapareix de la televisió, el nen deixa de jugar i el robot para de cuinar el sopar.
Finalment tots es reuneixen al menjador:
PARE: Què ha passat? Ara ja no sé qui guanya…
MARE: No em funciona el mòbil i el robot de cuina ja no ens està preparant el menjar.
FILL: Ara que estava construint la meva meravellosa casa… No m’ho puc creure!
FILLA: Necessito internet que he de gravar el meu tiktok de la setmana, casa torna a funcionar ja!Està tota la família preocupada, cadascú amb el seu problema, i decideixen anar a dormir sense fer el sopar.
Al dia següent tots es lleven ben d’hora a veure si ja funciona la casa, però tot continua igual, el pitjor mal son de la família Pont. Acudeix el tècnic i després de moltes hores de treball no sap que li passa a la casa, per això els hi recomana que marxin uns dies per poder esbrinar-ho.
A la ciutat totes les cases estan llogades, i per aquests motius han d’anar a allotjar-se en una casa, al mig d’una muntanya aïllada que ningú vol.
La família es queda paralitzada al veure la casa:
MARE: No té cap electrodomèstic! Tot és de fusta, vell i només hi ha una llar de foc per escalfar-nos!
PARE: No hi ha televisor! Com podré veure la lliga? Avui es juga un partit molt important!
FILL: No hi ha cap PlayStation, com podré jugar jo?
FILLA: Amb aquesta casa perdre tots els meus seguidors! És una catàstrofe!
No els hi queda cap remei que netejar la casa. Però com ho fan? Amb la seva antiga casa no havien de fer res! S’han d’organitzar la feina, parlar entre ells i decidir com ho fan.
PARE: No tinc temps! Jo només faré el menjador…
FILLA: Quina mania! Com a molt netejaré la meva habitació!
FILL: Doncs jo també faré la meva habitació!
MARE: Jo faré la resta, però el sopar l’haurem de fer entre tots!
De seguida es van posar mans a la feina, enfadats, però de mica en mica, aquella casa plena de pols feia que haguessin de parlar entre ells, i s’unissin més. Van obrir totes les finestres perquè entrés el Sol que va il·luminar la casa, el terra brillava com un mirall i les habitacions feien olor de net i flors. Per primer cop en molt de temps sentien que realment estaven a la seva llar.
Es sentien esgotats de treballar, però no sabien el motiu, tenien ganes d’ajudar a la mare a preparar el sopar, i es van adonar compte que la casa tenia un petit hort, ple de vegetals i hortalisses. Van agafar enciam, pastanagues i tomàquets, i van fer una amanida que no recorden pas, que el seu robot de cuina pogués preparar d’una forma tan deliciosa.
Va començar a refrescar i a fer-se fosc, el pare amb molta cura va encendre la llar de foc del menjador, i tots els membres de la família es van posar al seu davant per escalfar-se. Van començar a jugar amb un joc, a parlar, i des de fora es podien sentir les rialles de tota la família Pont.
L’endemà, van decidir anar a caminar tots junts per la muntanya, i quan van tornar van veure que el tècnic els estava esperant. El tècnic els hi va dir que per culpa de la tempesta es va espatllar tot, però que ara ja funciona tot amb normalitat i ja podien tornar a la casa de la ciutat.
TÈCNIC: Avui mateix he acabat d’arreglar la vostra casa.
PARE: Per fí!
FILLA: O que bé!
MARE: Quina bona sort!
Estaven tots molt contents, però el germà petit estava estrany.
PARE: Què et passa fill?
FILL: Aquests dies hem estat molt units i si tornem anar a cap a casa tornarem a separar-nos i que cadascú farà el seu, i trobava a faltar que juguéssim a jocs tots junts, que riguéssim i sobretot que ens ho passéssim bé.
FILLA: En Roc té raó.MARE: Hem de tornar a casa però jo us proposo de deixar de banda la tecnologia i passar més temps junts, us sembla bé?
PARE: A mi em sembla perfecte.
NENES: A nosaltres també.
I així va ser com la família Pont es va tornar a traslladar a la casa del la gran ciutat,
però cada dia compartir uns bons moments amb família. Van comprendre que una llar és el lloc per gaudir en família, per estar junts i per compartir records amb els que estimes. Una casa no és especial per les coses que té, sinó per les persones que hi viuen i l’omplen d’amor.
