Hi havia una vegada una nena que es deia Maria que vivia en un petit poble de Catalunya. Tot i que la seva llar estava envoltada de boscos i camps plens de flors, ella enyorava la llunyana terra on hi vivia la seva àvia: el Perú.
L’àvia es deia Maray que en llengua quechua vol dir “esperit” i tenia una vida fascinant a les altes terres andines on cuidava d’una manada de camèlids. La Maria gaudia molt cada vegada que la seva àvia compartia històries sobre les muntanyes majestuoses i els animals tan resistents que hi viuen en elles.
Un estiu la Maria va poder visitar a la seva àvia al Perú. Allà va quedar fascinada per la cultura i la bellesa d’aquell lloc. La nena no podia aguantar-se les ganes d’aprendre més sobre els camèlids i el seu paper tant important a la vida de la seva àvia.
L’àvia Maray la va portar a una prada tan gran que els seus ulls no podien veure on acabava i allà van observar com pastaven les llames i alpaques que són animals essencials per a la comunitat andina. La Maria va aprendre que aquests camèlids proporcionaven llet rica en nutrients, carn per alimentar-se, fibra per a fer teixits i vestir-se i que inclús amb els fems cuidaven de la terra i els camps.
A mesura que passaven els dies la Maria es va implicar més en la vida pastoral de la seva estimada àvia. Va aprendre a cuidar dels camèlids, a munyir les llames i a filar suaument la llana de les alpaques. Cada tasca la feia estar més a prop de la rica tradició que la seva família havia mantingut viva durant generacions.
Una nit, sota un cel estrellat que semblava infinit sobre les muntanyes, l’àvia Maray li va explicar a la Maria la importància de la sostenibilitat i el respecte per la terra. Juntes van compartir riures al voltant d’una foguera sentint el calor i el vincle entre generacions.
Els temps va passar volant i va arribar el moment per la Maria de tornar a casa seva. Tot i que enyoraria a la seva àvia i aquelles muntanyes gegants, portava amb ella un tresor de coneixements i experiències per compartir amb la seva comunitat.
Quan va arribar a l’escola, la Maria va començar a explicar històries sobre els animals que havia conegut al Perú i quan la seva mestra Mireia la va sentir, la va animar a compartir aquelles tradicions amb totes les companyes i companys de la classe ja que a més l’any 2024 és l’any internacional dels camèlids. Els seus amics van aprendre sobre la importància de cuidar la terra i respectar als animals i alguns fins i tot van animar a la seva família a realitzar pràctiques sostenibles a casa seva.
Així, la història de la nena catalana i la seva àvia del Perú es va convertir en un conte que va transcendir fronteres recordant-nos a tots la importància de preservar les tradicions, cuidar la natura i aprendre les lliçons de la nostra gent gran.
