El mas de El Clot de la Mora, amb la riera del Pujol i el torrent de la Figuera ben a prop, envoltada de boscos de roures, d’alzines i d’algunes pinedes, amb unes vistes espectaculars dels Cingles de Bertí i a gairebé 1.000 metres d’altitud, és on l’avi Mamut, que ja té uns quants anys, però no tants com la masia, que ja en té uns set-cents, hi passa alguns dies per visitar el seu net petit, en Pau.
Fa temps que la riera no té aigua i que el torrent no s’omple, que es veuen els arbres secs i que l’herba dels camps està esgrogueïda per la sequera. L’avi Mamut, que se’n diu així perquè sempre ha estat un home alt i robust, està molt trist pels
canvis que en pocs anys ha pogut observar des del Turó on és la masia: les basses que abans estaven plenes d’aigua i de vida ara estan seques, plenes de sorra o de fang i no s’hi veuen els mateixos animalons que abans.
En Pau acostumava a compartir els prats i els jocs a la muntanya amb els seus companys i companyes de classe, als qui convidava sovint algun dia del cap de setmana. El dia que feia nou anys va organitzar una trobada en la què fins i tot pares, mares, avis i àvies van pujar riera d’Avencó amunt per celebrar amb en Pau el seu aniversari. La festa seria genial amb tantes generacions juntes!
Quan tothom va arribar al Clot de la Mora, la canalla va veure l’avi Mamut, assegut a una pedra, amb una herba entre les dents i amb la mirada perduda mirant el paisatge. Tots i totes van anar a fer-li una abraçada Se l’estimaven molt! Ell sempre els rebia amb un gran somriure, els feia pessigolles i bromes, els explicava acudits i històries divertides de quan era jove.
Aquell dia però, tenia un posat seriós i no els agafava el nas entre els seus dits i els deia: “ja no tens nas!”.
Aquell dia, l’avi Mamut no semblava el mateix. Calia fer alguna cosa perquè no estigués tan trist. El primer era saber què li passava. Així és que s’hi van acostar i la Clàudia li va preguntar:
– Què et passa avui, avi Mamut?
Amb la mirada perduda cap als boscos, els va dir lentament:
– Veieu els arbres com de groguenques tenen les fulles? Veieu la polseguera de terra que han aixecat els vostres cotxes per arribar aquí? Veieu l’herba seca dels camps, on les ovelles no hi poden pasturar? Torrents i rieres baixen seques de fa molt… Estic amoïnat per com estan canviant els boscos i els prats de per aquí a la vora, estic preocupat perquè els animalons del Montseny potser no podran menjar si no plou i penso…. què serà del planeta Terra si no plou ben aviat?
Els nens i les nenes es van mirar entre ells. No sabien què dir-li a l’avi d’en Pau. Havien sentit a casa i a les notícies que no plovia, que calia estalviar aigua, però no havien pensat mai que el món que fins ara coneixien podia canviar per aquest motiu. La canalla va marxar a l’era de la masia, deixant l’avi amb les seves cabòries. Allà van seure en rotllana i van començar a pensar què podrien fer ells per ajudar l’avi a no estar tan moix.
L’Helena va proposar:
– I si plantem molts arbres durant molts dies?
En Kai va dir…
– Però….si no plou, els arbres que plantem no sobreviuran!
En Max, l’Anna i la Núria van proposar fer danses perquè plogués, com feien antigament a Egipte o els indis Cherokee d’Amèrica.
Aquesta idea els va semblar genial i van proposar explicar-la als pares i a les mares durant el sopar de celebració d’aniversari d’en Pau per fer la dansa tots plegats. Es van passar la tarda assajant moviments i inventant coreografies. S’ho van passar d’allò més bé!
Quan les taules estaven parades, les torrades fetes, els tomàquets i les setrilleres a punt i les botifarres ben cuites, es va sentir: “broooom!”
Van començar a escoltar trons i es van adonar que s’acostava una gran tempesta. Els petits llums que hi havia al voltant de la masia es van apagar. Fins i tot van caure uns quants llamps ben a prop!
Quan tothom estava sota aixopluc, es van adonar que l’avi Mamut no hi era! Tothom va començar a buscar-lo:
– “Avi Mamut!” Avi Mamut! On t’has ficat?- cridaven els nens i les nenes.
De cop i volta van veure que era fora de la masia, prop de les corts. Allà hi havia molts animals que estaven amb ell: ovelles, cabres, gossos, gats, oques galls, gallines i pollets. Els estava refugiant de la pluja perquè no es mullessin!
Va ploure tant, que els arbres del voltant: cirerers, pomeres, pereres i pruneres van tenir reserves per poder créixer i donar uns bons fruits. Tothom en podria menjar!
Els assajos de la dansa de la pluja havien donat resultat!
La festa d’en Pau va ser un èxit: els nens i les nenes s’ho van passar molt bé corrent descalços pels voltants de la masia sota la pluja i xisclant i rient mentre ajudaven l’avi a tancar els animals. Tot i la pluja d’aquell dia, en Pau va explicar l’endemà a escola als seus companys i companyes,que el seu avi seguia capficat.
No podien permetre que un avi tan trempat i eixerit estigués tan trist i van decidir fer una reunió per proposar coses que potser el podrien animar. En Kai va proposar explicar-li acudits. La Núria va comentar que a ella l’ajudava molt, quan estava trista, que el pare o a la mare li expliquessin contes meravellosos i històries maques on els protagonistes, davant d’adversitats, sempre trobaven solucions. En Max va proposar jugar amb ell a tot tipus de jocs: al parxís, a l’oca, a l’Uno, al dòmino, al Virus o als escacs. L’Helena va proposar portar-li coses que li agradessin. En Max i la Clàudia volien fer-li dibuixos. En Kai, com sabia que l’avi era llaminer, va proposar de fer-li un pastís de xocolata. En Pau va proposar ajudar-lo en les seves feines diàries: rentar plats, ajudar-lo a cuinar, a cuidar els animals i els camps així com ajudar-lo a acabar els seus invents o fer-ne de nous. Tots i totes van creure que seria convenient tenir una xerradeta amb ell i preguntar-li directament quina de totes les idees que havien pensat li agradava més.
De totes aquestes propostes, la que va tenir més èxit, després de parlar amb l’avi, va ser la de fer un invent per poder estalviar i recollir aigua al mas de El Clot de la Mora.
L’avi no se’n sabia avenir que la canalla hagués dedicat tant de temps a pensar coses per ajudar-lo i estava ben emocionat! Només això ja li va carregar les piles i el va animar a passar a l’acció. Entre tots i totes van proposar fer alguns invents:
– Una aspiradora per recollir l’aigua de pluja més fàcilment.
– Una màquina formada per una grua i un tub per agafar aigua de mar, treure-li la sal i poder aprofitar l’aigua potable que se n’obtindria.
– Unes ampolles buides d’aigua posades pels camps, per omplir-les quan plogués i pogués ser reutilitzada per regar el mateix trosset de camp on estiguessin posades.
– Un estany o una piscina per emmagatzemar l’aigua de pluja per poder tenir reserves, amb molts caminets per canalitzar l’aigua i que aquesta pogués servir per a usos del camp i de la masia.
– Una bassa amb un circuit intern ben canalitzat cap a dins de la masia, per poder reaprofitar l’aigua que sobrés de la dutxa, de la pica del lavabo i de la cuina.
La canalla, amb el seu entusiasme i energia van aconseguir enredar els seus pares, mares i avis, que van pujar molts dies de molts caps de setmana per construir i posar en marxa els invents que entre tots i totes havien imaginat, menys el de l’aigua de mar, que quedava molt lluny del Clot de la Mora!
Una feinada de por, però que va tenir entretinguts i entretingudes mainada i gent gran una bona temporada. El resultat…unes millores importants per ajudar a fer més sostenible la masia del Clot de la Mora!
La iniciativa va ajudar a crear una gran pinya entre els companys i les companyes d’en Pau i les seves famílies i també va ajudar a treure les cabòries de l’avi Mamut, que amb la seva força i enginy va ser una peça clau en la posada en marxa de tots els invents.
