Hi havia una vegada un gomet de color vermell brillant i ben rodonet.
Jugava a botar per tot arreu i li encantava dibuixar-se accessoris al voltant i imaginar-se que era altres coses. Però havia una cosa que li costava molt: rodolar.
Ell sempre havia volgut rodolar, però encara no sabia com. Primer va intentar dibuixar-se una capa com a complement i pretendre ser un súper heroi amb súper poders de rodolar, però això no va funcionar.
Després, es va dibuixar un cotxe al seu voltant i va pretendre que era la roda, però aquest cotxe pesava molt i no podia fer-ho sol. Així que va decidir demanar ajuda als seus amics i amigues.
Va començar a botar per tot arreu i es va trobar amb el quadrat blau. Li va preguntar si el podia ajudar, però no va poder ser ja que els quadrats no poden rodolar perquè tenen quatre puntes que no els deixen donar voltes.
També es va trobar amb el triangle verd i li va demanar ajuda. Però amb les seves tres puntes, el triangle només podia saltar.
El gomet vermell brillant seguia una mica trist perquè no aconseguia trobar algú que li ajudés amb el seu objectiu. Botant i botant es va trobar amb l’estrella daurada.
En veure-ho li va preguntar què li passava i el gomet vermell brillant li va explicar el seu problema. La estrella daurada ho va intentar diverses vegades, i gaire bé l’aconsegueix! Semblava que amb cadascuna de les seves puntes ho
podria fer. Però el que va aconseguir va ser caminar, sense poder tampoc rodolar.
El gomet vermell brillant estava a punt de rendir-se. I va pensar en una última solució així que va decidir demanar-li ajuda a d’altres gomets rodons. Es va trobar amb el gomet verd, el negre, el lila, el groc, el rosa i el marró. El gomet vermell brillant els va explicar la situació i ells van decidir ajudar al seu amic.
Pensant, pensant en moltes maneres de ajudar-lo van creure que empenyent-ho tots a l’hora ho aconseguirien, però li podien fer mal. També van pensar que seria bona idea que rodés per una pendent, però li feia molta por. Per fi van decidir rodolar tots junts a la vegada i uns sobre els altres per a que el gomet vermell brillant aprengués a fer-ho també.
Van rodolar per tot arreu: cap amunt, cap avall, lentament, molt ràpid… i PUM! Es van trobar amb una paret que els tallava el camí. Era una paret molt gran i acolorida, però només tenia una petita porta per on podien passar d’un en un.
Els gomets rodons van començar a rodolar d’un en un i a passar per la porta però el gomet vermell brillant encara no estava segur de poder-ho fer.
Així, els seus amics des de l’altra banda de la porta el van començar a animar i a recordar-li tot el que havia practicat i tan bé que ho havien fet tots junts. Ara era el seu moment, era el moment de ser valent i de fer-ho tot sol perquè ell era ben capaç de fer-ho!
I així va ser com el gomet vermell brillant va a aprendre a rodolar.
I conte contat, conte acabat!
