1 d’abril del 2014 – Barcelona Hola, estimat amic de paper. Soc en Roger. Avui el calendari marca per primer cop set anys de la meva vida i, tot i que m’han regalat muntanyes de joguines, el tresor més preuat és aquest diari de tapes dures i olor de tinta nova. Vull que coneguis el…
Alguna vegada us heu imaginat com es viu en un centre d’acollida? Doncs jo, que soc en Pau, us ho explicaré. Segurament no és com us ho imagineu, almenys no el meu centre. Avui us explicaré com el meu centre va passar de ser un centre d’acollida fred a convertir-se en una llar acollidora. Perquè…
La Janna vivia en la darrera casa del carrer, a l’extrem del barri; al costa hi havia una petita plaça i, una mica més enllà, començava un espai natural protegit anomenat la Mitjana. S’hi havia mudat feia una setmana. S’hi trobava bé però no s’hi havia acabat d’acostumar encara. Ja era pràcticament adolescent i no…
Una tarda d’un dimecres, en una ciutat plena de gent, la família Pont, formada pels pares Pere i Pili, i els seus fills, l’Ada, la germana gran i en Roc, el germà petit, arriben d’un intens dia de treball i estudi a la seva llar. La seva casa és com totes les altres, moderna, tot…
Em dic Coco. Ara tinc un nom i tothom me’l diu sovint, però abans no en tenia cap. Quan no tens nom, és com si no fossis ningú. Ningú et crida, ningú et busca i ningú se n’adona si desapareixes. Jo era només un gos que caminava pels carrers, mirant la gent passar, sense saber…
Per fi ja hem arribat a Buenos Aires. Buff! Què cansat estic; he estat més de 13 hores sentat a l’avió!!! No recordava que Barcelona fos tan lluny d’Argentina. Fa tres anys ens vam haber d’anar a viure a Badalona per culpa de la feina del pare i, ara, per fi, tornem a casa. Les…
A Montanyesa de Miravent, un petit poble del Pirineus de Catalunya on viuen 30 habitants, juguen a la plaça en Pau, la Neus i la Laia. En Pau té 9 anys i és el germà gran de les dues bessones, la Neus i la Laia de 5 anys. És estiu i gaudeixen de les vacances…
Barcelona, 6 de gener de 2026 Estimada cosineta Ari!, fa molt de temps que no t’escrivia una carta, avui tinc moltes ganes d’escriure’t per explicar-te: EL MILLOR CAP DE SETMANA DEL MÓN!!. T’enrecordes que al Sopar de Nadal els grans van estar xerrant del poble?, doncs uns dies després els nostres pares ens van portar…
Dalt d’una muntanya hi havia un orfenat pintat de color blau, amb un jardí on creixien flors de tots colors. Allà hi vivia en Joan, un nen amb un gran somriure, encara que havia perdut als seus pares quan era un nadó en un accident de cotxe. A en Joan li agradava dibuixar cases boniques,…
Juana vivia en una casa gran. Només entrar et trobaves amb la cuina decorada amb diverses plantes que et recordaven a una immensa selva. A la sala del costat estava el menjador, un lloc on es reunia tota la família després de sopar per a jugar a jocs de taula. Els encantava jugar al UNO.…