Fa molt i molt de temps, en un bosc a la Vall d’Aran, hi havia una abella que es deia Olga. Ella vivia amb la seva família al rusc més gran del bosc. Era la filla de l’abella reina, la Floretes, i sabia que algun dia es convertiria en reina. L’Olga era molt
intrèpida i sempre s’escapava del seu rusc per conèixer nous animalons. I la veritat, és que tenia molts amics: l’esquirol Lola que salta tant que vola, l’eriçó Martí que sempre inventa un rodolí, el conill Lluc que és una mica poruc, la formiga Manel que li agrada molt el caramel…
Com cada dia va sortir a passejar i a jugar. Però aquell matí una cosa la va alterar. Va veure l’os Melindro plorar i no va poder evitar preguntar-li:
– Hola Melindro, què et passa?
I el Melindro va contestar mig plorant:
– Tinc molta gana. Els humans ho estan destruint tot i ja no queda res de menjar. Els meus cadells i jo ens estem morint de gana. Havia pensat, que potser em podries donar una mica de mel, si us plau.
– Sí, és clar, et puc ajudar. Però no només això, sinó que els meus amics també ho faran!
– De veritat ho faríeu per mi?
– Sí, ens hem de cuidar mútuament!
– Gràcies. – Va dir l’os molt content, però encara plorant amb llàgrimes d’alegria.
Llavors, l’Olga i l’os van anar a buscar als seus amics i amigues i van decidir que buscarien fruits del bosc, bolets, mel i altres aliments per ajudar-lo. Dit i fet, tots es van posar “potes” a l’obra. L’Olga i les seves amigues abelles van construir una petita rampa per transportar la mel fins a un pot de vidre.L’esquirol Lola va anar a buscar nous pels diferents arbres. L’eriçó Martí, expert trobant els millors bolets del bosc, va emplenar una cistella sencera. El conill Lluc va anar saltironejant fins trobar els fruits del bosc més gustosos. La formiga Manel, amb la seva força descomunal, va recollir totes les molles dels entrepans dels excursionistes i turistes.
El Melindro en veure el rebost ple de menjar va decidir fer una sorpresa als seus amics. Va agafar el seu llibre de receptes i va mirar quina podia fer amb els ingredients que tenia. Finalment, va escollir el pastís de mel.
Quan els altres van acabar de treballar es van adonar que no sabien on era el Melindro. De sobte, va sortir l’os amb un pastís de mel amb els millors aliments del bosc. Tothom es va sorprendre en veure el detall de l’os, però encara havia d’arribar
la millor sorpresa. De cop i volta, va aparèixer la reina Floretes i es va dirigir a la seva filla i li va dir:
– He vist tot el que has fet pels habitants del bosc, estic molt orgullosa de tu i crec que ja estàs preparada per ser reina del rusc. Demà serà la cerimònia i ja seràs oficialment, la reina Olga.
Tothom es va posar molt feliç, estaven segurs que si continuaven amb aquella actitud de respecte i d’ajuda podrien aconseguir allò que volguessin. No hi havia regal més dolç, que saber que es tenien els uns als altres.
