L´ àvia Conxa en realitat no es la meva àvia , es l ´ àvia de la meva mare es la mare del meu avi i per tant la meva besà via. L´àvia Conxa en realitat tampoc es l´àvia sinó que per mi es la iaieta Conxa.
La iaieta Conxa com jo li deia , es la mé s bonica de totes les iaietes . Te uns cabells vermells com les maduixes, sempre maquillada i amb aquella olor de perfum tant bo. La meva iaieta sempre tenia preparat per mi un troçet de xocolata i que bona aquella xocolata, mai havia tastat una igual. La iaieta Conxa em portava a passejar quan la mare treballava. Em portava al parc, em gronxa a al gronxador, sempre duia pa sec per llençar al llac dels ànecs. La iaieta Conxa m´estimava molt i em cuidava molt. Ella sovint preparava festes a casa on hi havia tota la família. Ens ho passàvem súper bé . Fins que un dia la iaieta Conxa es va posar malalta i se la van endur a l´hospital . Va estar molt bé . Amb la mare, anavem sovint a veure-la, ella es posava molt feliç i ara era jo la que li portava xocolata. Ens feia sempre molts petons i moltes abraçades.
Un dia dels que vem anar a veure la va passar una cosa molt extranya , la iaieta Conxa em mirava i no em va reconèixer. La meva mare em va dir que de vegades les persones quan es fan grans agafen una malaltia que es diu alzehimer, i que era com un bixito que es posava en els pensaments i els records i que de vegades els hi esborrava i no recordaven res, i que per aixo algun dia quan la anavem a veure no ens coneixia. Jo em vaig posar molt trista perquè em feia molta pena, però la mare em va dir que no m´entristis, que les estonetes que la iaieta sí que recordava sabi a que nosaltres l´estimaven molt i que la cuidavem.
La iaieta un dia, em va explicar la mare , que la portarien a una residència perquè ara necessitaria que la cuidèssin dia i nit i jo no la vaig entendre, però un dia la mare m´hi va portar. Era una casa molt gran, molt bonica , tenia un jardí, un hort i
animalons. I també hi havia molts iaieta i moltes iaietes . Allà els cuidaven les cuidadores. Em vaig adonar que quan ens fem grans , es important que ens cuidin igual que ens cuiden de petits , i de vegades els petits cuidem als grans quan s´han
fet grans. La meva iaieta Conxa encara que ella per culpa del bitxito no em coneixi, jo l´estimaré sempre.
Li dedico aquest conte a la meva iaieta Concha Iaieta testimo molt i sempre t´estimare
